| Naixement | Palma Palma Octubre de 1802 |
| Defunció | Madrid 1880 |
| Relacions familiars: | Esposa de Juan Grimaldi. |
| Condició | Actriu |
| Ocupacions | Actriu |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Teatre Principal (Barcelona) Teatre Príncipe (Madrid) |
| Llocs de vinculació |
Filla d'actors, debutà amb 13 anys als teatres de Sevilla i Granada i a Barcelona durant la temporada de 1816-1817.
Forma part d'una nòmina d'actrius com Bárbara i Teodora Lamadrid, Pepita Valero, Joaquina Baus i Matilde Díaz entre altres, que suposen el pas del teatre barroc al teatre romàntic.
Fou protagonista de la majoria d'obres dels autors més consagrats del moment com Manuel Bretón de los Herreros, Manuel Eduardo de Gorostiza o Francisco Martínez de la Rosa.
Personifica la introducció del «principi de naturalitat» o «principi de veritat» enfront d'una gesticulació i mímica exagerades pròpies del teatre del segle XVIII. Si fins ara el focus d'atenció principal de l'espectador era l'actor més que no pas el personatge representat, Concepción Rodríguez posa l'accent en aquest darrer, de manera que per primera vegada s'observa una identificació entre actriu i personatge. Sobre el seu art interpretatiu, Bretón afirmà després de l'estrena de la seva obra Marcela o cuál de los tres, el 1831, que no era possible «[...] representar con más gracia, naturalidad y decoro el carácter de Marcela [...]» .
Mariano José de Larra, fent referència al seu paper de Laura dins l'obra la «Conjuración de Venecia» del'esmentat Martínez de la Rosa, escriguè a la Revista española, de la qual n'era crític teatral, el següent: «La Sra. Rodríguez ha interpretado con perfección su papel i ésa es la Laura sensible, amante, que ha pintado el poeta. ¡Qué calor i qué verdad en aquellas palabras!».
La petjada i el magnetisme de la Sra. Rodríguez són innegables com mostren múltiples testimonis de l'època. Així, per exemple, es publicà a Barcelona el 1831 «Composiciones poéticas a la señora Concepción Rodríguez, célebre actriz de los teatros de la Corte, con motivo de las representaciones que acaba de dar en el de esta ciudad»; tot i que l'homenatge més fervent és de Bretón el qual li dedicà cèlebres poemes:
"A la señora Concepción Rodríguez, primera
actriz de los teatros de Madrid, con motivo de
haber pasado al de Sevilla en el año 1829.
¿Por qué enmudece de Hipocrene el canto?
¿Por qué, depuesta, oh plácida Talía,
la máscara donosa y la alegría,
bañas tu faz en encendido llanto?
Cuál á tu diestra súbito quebranto
roba el hierro, Melpómene, que un día
en el Mantuano pueblo ora movía
la blanda compasión, ora el espanto?
¡Ay!, me responden, huérfana la escena
de su alumna mejor la ausencia llora,
y hondo gemir en su ámbito resuena.
Betis en tanto cual á nueva aurora
la acoge absorto , y en su orilla amena
la proclama del híspalo señora".
El 1825 es casà amb el francèsJuan Grimaldi, empresari i renovador de l'escena teatral española, iperiodista polític amb qui participà activament en la vida artística, intel·lectual i política de l'època.
Abandonà l'escena per anar a viure a París el 1836, quan Grimaldi va ser nomenat cònsul.
Arias de Cossío, Ana M. (2000). «La imagen de la actriz en España». En: Boletín de Arte (2000), p. 53-78.
Bretón de los Herreros , Manuel (1831). Poesías. Madrid: Impr. de P. Ximénez de Hara, p. 183.
<http://books.google.es/books?id=pd1HAAAAIAAJ&q=Hipocrene&dq=%22Concepci%C3%B3n+Rodr%C3%ADguez%22+%2B+actriz&hl=ca#v=snippet&q=Hipocrene&f=false> [Consulta: 07/10/2009].
«Comediantas de antaño: Concepción Rodríguez ». En: ABC (23/01/1930), p. 10.
Ezquerra del Bayo, Joaquín; Pérez Bueno, Luis (1924). Retratos de mujeres españolas del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Julio Cosano.
David T. Gies. «El poder de la palabra: Juan de Grimaldi y el periodismo político en el siglo XIX». En: Centro Virtual Miguel de Cervantes. AIH. Actas IX (1986). (http://www.cvc.cervantes.es/obref/aih/pdf/09/aih_09_2_006.pdf)[Consulta: 07/10/2009].
Larra, Mariano José de (1834). «Reprentación de La Conjuración». En: Revista española (25-4-1834), p. 241.
Mesonero Romanos, Ramón de (1926).Memorias de un setentón natural y vecino de Madrid. Madrid: Renacimiento, T. VII, págs. 24, 75, 152.
(http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12471631033482617432657/index.htm) [Consulta: 07/10/2009].
Bernardo Sánchez Salas. «Representando a Bretón». En: Actas del Congreso Internacional «Bretón de los Herrreros: 200 años de escenarios»: Logroño, 16-16 de octubre de 1996, p.145-162 (http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=564946) [Consulta: 07/10/2009].
Sierra, Juan Carlos. El Madrid de Larra. Madrid: Sílex, 2006. 112 p.
Vico, Antonio.«Isidoro Máiquez, Carlos Latorre, Julián Romea... ».En: Ateneo de Madrid. España del siglo XIX, La. Colección de conferencias históricas celebradas durante el curso de 1885-86. Tomo II, p. 126-156. (http://www.ateneodemadrid.com/biblioteca_digital/folletos/Folletos-0104.pdf) [Consulta: 07/10/2009].
Biografia n.2054 per Concepción Rodríguez Parada
2010-10-05 21:07:31