Consol Pastor Martínez
| Naixement | Barcelona Barcelonès 1887 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès 1973 |
| Condició | Bibliotecària |
| Ocupacions | Bibliotecària |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Escola Superior de Bibliotecàries |
| Llocs de vinculació |
| Naixement | Barcelona Barcelonès 1887 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès 1973 |
| Condició | Bibliotecària |
| Ocupacions | Bibliotecària |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Escola Superior de Bibliotecàries |
| Llocs de vinculació |
Consol Pastor Martínez va ser una de les vuit aspirants que foren admeses per estudiar a la primera promoció de l’Escola Superior de Bibliotecàries (1915-1918). Ingressà a l’escola a l’edat de vint-i-vuit anys amb estudis de mestra i coneixements de francès, ja que era filla d’un professor d’aquesta llengua i s’havia educat a les Dames Negres.
Els estudis previs no eren una condició per a l’entrada a l’Escola però eren una garantia per superar l’examen d’ingrés. Aquest procés de selecció assegurava que les alumnes tinguessin un nivell determinat de coneixements i de llengües, a la vegada que limitava el nombre d’alumnes d’acord amb el nombre de bibliotecàries previstes en el pla de biblioteques de la Mancomunitat.
Consol Pastor fou la número u de la seva promoció tant en els exàmens d’ingrés com en els de revàlida i, per aquest motiu, el juliol de 1918 va ser nomenada directora de la biblioteca popular de Valls (Tarragona), la primera biblioteca pública de les creades per la Mancomunitat de Catalunya. Un any després es va traslladar a Barcelona en guanyar una plaça de professora auxiliar de l’Escola Superior de Bibliotecàries: de 1919 a 1928 en va ser secretària i professora auxiliar. Malgrat pugui semblar que aquesta era una millora professional, no era així. Com anota Assumpció Estivill en el seu llibre L’Escola de Bibliotecàries (p. 147) “des del punt de vista salarial més li hauria valgut ocupar una plaça de bibliotecària” i afegeix que “sempre va haver de reclamar el sou que percebien els altres professors, ja que no se li reconeixia automàticament”.
El 1928 va passar a ocupar la plaça de bibliotecària de l’Escola on va romandre fins a la seva jubilació el 1957, amb la interrupció d’uns mesos al final de la Guerra Civil en què va gaudir d’un permís justificat per estudiar l’organització de la Bibliothèque d’art et industrie Forney i la Bibliothèque du conservatoire des arts et metiers de París.
Els sous de les bibliotecàries eren força migrats i per això algunes tenien diversos llocs de treball; Consol Pastor durant els anys vint i trenta simultaniejà la seva tasca a l’Escola amb la direcció de la Biblioteca Popular per a la Dona fundada per Francesca Bonnemaison.
Quaderns d’Estudi. Consol Pastor col·laborà en diferents articles signats pel col·lectiu d’alumnes i amb el seu nom publicà el 1917 el treball “Set iniciadors de la psicologia actual”. A més dels seus treballs d’estudiant, col·laborà en l’Anuari de les biblioteques populars amb la memòria de la Biblioteca de l’Escola i en la revista Biblioteconomia.
Biblioteconomía, núm. 29-30 (enero-junio 1951), p. 61.
Biblioteconomía, núm. 40 (julio-diciembre, 1954), p. 90-94.
Biblioteconomía, 45-46 (enero-diciembre 1957), p. 8-12.
L’Escola de Bibliotecàries (1915-1939). Barcelona: Diputació de Barcelona; Universitat de Barcelona (Col. Quaderns de treball; 12).
http://www.ub.es/bid/10dones.htm.
Part del seu arxiu personal es troba dipositat a l'actual Facultat de Biblioteconomia, i Documentació de la Universitat de Barcelona, hereva de l'antiga Escola de Bibliotecàries.
(Consulta: 24/02/2010].
Atenció: l'enllaç remet a tot l'article, no a la foto de Consol Pastor!
Biografia n.2057 per Teresa Mañà Terré
2010-09-21 13:27:49