| Naixement | Cuba 1839 |
| Defunció | Palma 1921 |
| Relacions familiars: | Filla d'un pròsper emigrant a Cuba i esposa d'un comerciant fabricant. |
| Condició | Mestressa de casa, Empresària |
| Ocupacions | Poetessa, benefactora social |
| Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Ateneu Balear Bressols del Minyó Jesús Patronat Obrer |
| Llocs de vinculació |
Nasqué i es casà dins la burgesia comercial liberal, fet que l'ajudà a tenir més instrucció i llibertat que les dones del seu entorn. Emparada pel renaixentista Pons i Gallarza, de ben jove no només escriví poesia sinó que les recità en públic en diferents moments i entitats, fet novedós en una dona devers 1869. Formà part d'un grup de joves escriptores que es mogueren dins l'Ateneu Balear i la tertúlia de Pons i Gallarza.
La seva poesia més innovadora és la realista d'inspiració popular i la patriòtica; en la primera excel·leix explicant els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba. En la segona, té molt clara la idea de pàtria catalana i admira la industrialització. Pogué dur una important activitat literària, amb la pròpia tertúlia, i de beneficència social perquè només tingué una filla. Publicà tant a revistes de Mallorca com del Principat.
Abordà la qüestió social des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII, conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera,i fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús, a imitació dels de Catalunya. Amb 71 anys inaugurava dins el Patronat Obrer les escoles diürnes graduades per anins obrers.Reflectí el seu conservadorisme social en alguns poemes.
Fou valorada com a poeta per Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Sanchis Guarner, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria però, constrenyits per l'estereotip, només li valoraren i reproduïren els poemes maternals.
Lo so (1865).
La caritat (1868).
Els dos àngels (1868).
Enyoransa (1870).
Flores del alma (1872).
A mi querida hermana de corazón. Manuela de los Herreros (1872).
Amor de mare (1873).
Lo meu desig (1874).
Lo lliri de Valldemossa (1874).
A l'hermosa nina Mercedes Ferrer i Armengol (1875).
A Miramar (1877).
A Catalunya (1878).
Veu de mare (1878).
Goig i dolor (1879).
A l'església de Sant Bartomeu (1881).
¡Ja no som mare mesquina! (1882).
A la Verge de Lluc (1884).
L'obrer treballa... (1894).
La Campana (autògraf inèdit fins publicació per Catalina Bonnín el 2006).
Alomar, Magdalena i Peñarrubia, Isabel. De mi no en fan cas. Vindicació de les poetes mallorquines. En premsa per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Les Balears descrites pe la paraula i la imatge. Mallorca. Vol II. Palma: Grup Serra.
Bonnín Socias, Catalina (2006). Poetes mallorquines del segle XIX. Col.laboració femenina a la Renaixença. Palma: Edicions Can Sifre.
Costa i Llobera (1947). Doña Margarita Caimari. Necrología, 1922, dins Obres completes. Barcelona: Biblioteca perenne.
Diversos (1999). Dones i Èpoques. Palma: La foradada.
Diversos (1975). Les cinc branques. (Poesia femenina catalana). Barcelona.
Gran Enciclopèdia de Mallorca (1991). Palma: Promomallorca.
Miralles, Joan (2007). Antologia de textos de Les Illes Balears. Segle XIX, vol. III. 1a part. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Oliver, Miquel dels Sants (1988). La literatura en Mallorca. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat.
Peñarrubia, Isabel (2004). La vida cantada per les poetesses vuitcentistes. Agenda 2004-2005. Palma: Institut Balear de la Dona.
Poetas baleares. Siglo XIX (1873). Introducció de Jeroni Rosselló. Palma.
Sanchis Guarner (1950). Els poetes romàntics de Mallorca. Palma: Moll.
Almanacs de El Isleño i del Diario de Palma.
Calendari Català.
Corona d'amor que dedican a la Verge de Lluch els poetas mallorquins (1884). Palma: Tipografia Balear.
Corona poètica dedicada a la Beata Catalina Tomàs (1874). Palma: Gelabert.
El Comercio.
Homenatge al Beato Ramon Llull (1877). Palma.
La Dulzaina.
La Tortuga.
Lo Gay Saber.
Revista Balear.
Biografia n.264 per Isabel Peñarrubia Marquès
2010-09-29 17:35:39
