Victorina Ferrer Saldaña
Victorina Ferrer Saldaña de Corrons
Naixement | Eivissa Eivissa 1847 |
Defunció | s. xx |
Condició | Mestressa de casa, Burgesa |
Ocupacions | Poetessa, feminista |
Condició jurídico-étnica | Casada |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Naixement | Eivissa Eivissa 1847 |
Defunció | s. xx |
Condició | Mestressa de casa, Burgesa |
Ocupacions | Poetessa, feminista |
Condició jurídico-étnica | Casada |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Filla de l’advocat i periodista eivissenc Josep Ferrer i Cirer i de la valenciana Antònia Saldaña Biguer, és la primera escriptora eivissenca coneguda. Des de petita es mogué dins d'un ambient culte, ja que el seu pare, advocat i periodista, posseïa una impremta a Eivissa i va treure a la llum el periòdic El Ebusitano. Els seus pares havien protagonitzat una tràgica història que es va convertir en llegenda romàntica. El 1852 quan morí son pare, la mare s’amistançà amb qui havia estat soci del difunt a l’impremta, i amb els dos fills Ferrer Saldaña emprengueren un llarg periple per Europa.
, publicada a La Moda Elegante Ilustrada. Aquesta obra va ser reproduïda l’any 1887 al Diario de Palma. Algunes de les seves poesies, amoroses la majoria, van ser publicades a l'Almanac d'El Isleño. Victorina no arribaria a veure editada la seva obra Tradiciones y leyendas, a pesar que l’escriptor Manuel Fernández y González ho va intentar, com també recopilar els seus treballs.
que es pot considerar un al·legat contra la misogínia. Fent servir encertats sil·logismes anava desfent els falsos arguments sexistes. Criticava l'estereotip masculí basat a ocultar els afectes i a subjugar la dona. Contenia una denúncia contra l'educació femenina d'aleshores.
Victorina, en els seus poemes amorosos es revelava com una amant amb iniciativa. Aquesta perspectiva l'allunyava de la dona com objecte passiu d'amor, ideal forjat pel romanticisme masculí. Cantava l'amor com un apropament d'ànimes i de cossos.
Victorina Ferrer morí segurament a València ja entrat el segle XX.
Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
Pascual, Aina; Llabrés, Jaume (coords.) (1999). Dones i èpoques. Aproximació històrica al món de la dona a les Illes Balears. Palma: J. J. de Olañeta Editor.
Peñarrubia, Isabel (2006). Amor diví, amor profà. Agenda 2006-2007. Institut Balear de la Dona.
.
Biografia n.268 per Isabel Peñarrubia Marquès
2010-10-01 14:00:40