Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 27

Trinitat Aldrich i de Pagès

NaixementForallac
Baix Empordà
Novembre de 1863
DefuncióLa Bisbal d'Empordà
Baix Empordà
Gener de 1939
Relacions familiars:Els Aldrich son una família molt arrelada al Baix Empordà. Hereda can Masbernat de la Bisbal quan mor Joaquim Pedrals Masbernat, el seu oncle.
CondicióPropietària, Noble
OcupacionsPoetessa
Condició jurídico-étnicaSoltera
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsJoventut Nacionalista de l’Escut Emporità
Conferències de Sant Vicenç de Paül
Llocs de vinculació

Biografia

Nascuda a la casa pairal de Vulpellac, va viure a can Masbernat de la Bisbal, situada on avui hi ha l'Ajuntament. Va estudiar en un col·legi de monges de Girona, si bé pocs anys, com s'acostumava a fer amb les noies de la petita noblesa rural de l'època. Òrfena de pares, va passar juntament amb els seus quatre germans uns hiverns a Barcelona a casa dels seus oncles Joaquim Pedrals i Concepció Buscató que els van fer de tutors. Profundament religiosa i de tarannà romàntic, comença escrivint en castellà, però va decantant-se pel català a mesura que la Renaixença arrela entre les classes benestants de la Bisbal. Va ser escollida reina de la festa del Primer Certamen literari de la Bisbal, l'any 1885. Influïda per Jacint Verdaguer, que va allotjar-se uns dies a casa seva l'any 1901, va presidir els Jocs Florals de Girona de l'any 1910 i en va fer el discurs inaugural. Va formar part del jurat dels Jocs Florals de l'Empordà celebrats a la Bisbal l'any 1918. Va col·laborar a la Revista Popular de Sardà i Salvany durant la seva estada a Barcelonai, molt especialment, a El Bisbalenc entre 1927 i 1932. Les tertúlies de can Masbernat, en les quals van assistir Caterina Albert, Joaquim Ruyra, Josep Pella i Forgas, Artur Mastiera, el canonge Collell, Costa i Llobera, Maria Antònia Salvài, entre molts altres, els bisbalencs Artur Vinardell o Ramon Masifern, van ser també decisives en la seva evolució literària. Josep Pla, que també anava a can Masbernat per raons de parentiu familiar, escriu que la literatura va ser per a Trinitat Aldrich un al·licient per crear una societat, per tenir amics i per rompre l'isolament.

Obra

Trinidad Aldrich, su mundo y su obra. Barcelona, 1968.

Aquesta edició va anar a càrrec de Jaume Vilahur i Pedrals, nebot de Trinitat Aldrich. Se'n van fer només 150 exemplars. Recull la seva poesia completaque divideix en dos grans apartats:Obra Catalana i Obra Castellana. L'Obra Catalana es subdivideix en: La Poesia, Discurs en els Jocs Florals de Girona de l'any 1910; Poesia Mariana, Poesia Nadalenca, Poesia sobre diversos temes religiosos i Poesia Profana. L'Obra Castellana es subdivideix en: Poesía Eucarística, Poesía Mariana, Poesia Navideña, Poesía sobre los santos, Poesía sobre diversos temas religiosos i Poesía profana.

Els articles de la secció Instantànies de la revista ElBisbalenc són possiblement els seus escrits en prosa més importants. Els signava amb el pseudònim R. Bondia. No s'han publicat mai en un llibre.


Referències bibliogràfiques

Trinidad Aldrich (1968). Su mundo y su obra. Barcelona.

Lloberas, Pere (1965). Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença. La Bisbal. P. 161-186.

Pla, Josep (1982). "La senyoreta Trinitat Aldcih, poetessa". Retrats de passaport. Planes 22-29. Barcelona: Edicions Destino.

Cortadellas, Xavier (2006). "Trinitat Aldrich i els seus mons perduts". Revista de Girona, 235. Març-abril 2006. Planes 67-71.


Referències orals

Pilar Sabater.


Referències audiovisuals

Arxiu històric i comarcal de la Bisbal d'Empordà.

Biografia n.27 per Xavier Cortadellas Gratacòs
2010-09-28 16:16:05

Tornar Inici