| Naixement | Barcelona Desembre de 1895 |
| Defunció | (Londres) Regne Unit Març de 1936 |
| Condició | Música |
| Ocupacions | Soprano |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Gran Teatre del Liceu (Barcelona) Palau de la Música Catalana Teatro alla Scala (Milà) |
, de Rossini. El paper de Rosina l'interpretaven normalment sopranos lleugeres, que en general el recarregaven massa de floritures i el transportaven cap als aguts a fi de sonar encara més brillants. La Supervia va començar una revolució per tornar els papers rossinians a la seva tessitura original per a mezzosoprano i deslliurar-los de virtuosismes artificials. Amb aquest rigor musical es va guanyar el respecte del públic, que la requeria arreu per sentir la seva pròpia interpretació de Rossini. Per aquesta raó, el nom de Conxita Supervia es relaciona indiscutiblement amb Rossini.
Al 1917 es va casar amb Francesco Santamaria, alcalde de Nàpols, amb qui tingué el seu fill Giorgio. La parella es va trencar.
de Maurice Ravel.
Conxita Supervia va cantar en escenaris de tot el món, però la seva segona pàtria va ser Londres, on es va instal·lar als anys 30 arran del seu matrimoni amb sir Benjamin Rubinstein, un home de negocis. En aquella època el seu repertori va anar inclinant-se cap al lied i la cançó espanyola. Al 1936 morí en una clínica de Londres a causa de les complicacions que es van presentar durant el part.
. La seva particular visió del personatge li va dur maldecaps amb alguns directors que no compartien les seves idees interpretatives. Posseïa un talent excepcional, un fraseig natural, una dicció perfecta i una gran musicalitat. A escena demostrava tenir temperament, sentit de l’humor i elegància. Prova de la importància que Supervia ha tingut en la música catalana és que al 2009 s'han remasteritzat i reeditat quatre ce-dés amb les seves interpretacions.
Madrid: ICCMU (Colección Música Hispana. Textos Estudios).
Hernández Girbal, Florentino (1994) Cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s.XIX y XX). Madrid: Editorial Lira.
Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial
Font: http://4.bp.blogspot.com/_t2OkCguKEws/StXXCi1uVaI/AAAAAAAADAE/gDxyLAAlpSo/s400/supervia.JPG[Consulta: 24/02/2010].
Biografia n.381 per Clara Sanmartí Esteban
2010-10-08 16:04:42
