| Naixement | Castelló de la Plana Plana Alta 1875 |
| Defunció | Borriol Plana Alta Setembre de 1936 |
| Condició | Venedora |
| Ocupacions | Activista carlina |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Comunió Tradicionalista Patronats d’Obreres de l’Agulla |
| Llocs de vinculació |
Va nàixer a Castelló de la Plana el 1875 i va morir assassinada al terme de Borriol el 29 de setembre de 1936.
Era una dona extremadament activa, vinculada tant al carlisme com a moviments eclesiàstics i parroquials de Castelló (Santa Maria i Sagrada Família). Afiliada a les «Margarites», era l’ànima de l’acció social femenina del carlisme, i directora del grup de teatre del Cercle Instructiu Legitimista. També era una fervent activista del Sindicat de l’Agulla. Estava casada i tenia sis fills (quatre xiques i dos xics). El seu marit era invident. Vivien al carrer Conills (Sant Josep), un barri de llauradors, on tenien una vaqueria.
Durant els anys de la Segona República es va distingir pel seu activisme catòlic i tradicionalista, de manera que quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, com a conseqüència de la rebel·lió militar, va ser una de les víctimes dels primers mesos de persecució indiscriminada per part dels més extremistes. Pocs dies abans de ser detinguda i assassinada, i mentre passejava amb el marit invident pel seu barri, una persona va dir: «Prompte farem botifarres amb la sang de la Cavallera». Efectivament, va ser detinguda pels milicians, passejada entre insults i burles, i finalment assassinada. Se li va clavar un clau al cap a cops de martell. Tenia 61 anys.
La Caballera va quedar en la memòria col•lectiva de persones castellonenques que freqüentaven el cercle carlista de Castelló en temps de la Segona República, així com en els ambients carlistes i de la gent de dreta de la postguerra, de la mateixa manera que va quedar la d'altres persones que foren assassinades durant el conflicte bèl·lic. Víctima, com tants d'altres, en aquest cas tant per la seva militància política com també per la seva fe religiosa.
L. Pérez Domingo, Mártires carlistas del reino de Valencia, 1936-1939. Actas: Madrid, 2004.
Vicent Gabarda Cebellán, Vicent (1996). La represión en la retaguardia republicana, País Valenciano, 1936-1939. València: Ed. Alfons el Magnànim, p. 212.
Entrevista amb Antoni Miralles Felip, va ser actor en algunes de les obres de teatre que dirigia la Caballera(1998).
Entrevista amb Jesús Vilar, historiador estudiós dels consells de guerra que es va celebrar a Castelló després de la Guerra Civil (2009).
Entrevista amb Antonio Claros, que en els anys de la Segona República era un jove que freqüentava els ambients carlistes i que va conèixer a la Cavallera en sa casa on tenia reunions amb “Margarites” (11/01/2010).
Biografia n.4010 per Josep Miralles Climent
2010-10-04 11:26:18