| Naixement | (Cartagena) 1840 (circa) |
| Defunció | Estats Units s. xx |
| Condició | Mestressa de casa, Burgesa |
| Ocupacions | Autora de teatre, poetessa |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Ateneu Balear Tertúlies can Pons i Gallarza |
| Llocs de vinculació |
No sabem amb certesa quan nasqué. D'ella ignorem fins i tot el seu segon llinatge. Pensem que degué morir a Puerto Rico ja que allà perdem el seu rastre, el 1877. La darrera notícia que en tenim és una carta plena de nostàlgia que envià als seus amics Josep Lluís Pons i Gallarza i la seva esposa Maria. Els explicava que a Puerto Rico ella començava a publicar poemes a la premsa. Fixà la seva residència a Cabo Rojo el 1876, quan el seu home Pere Lafuente Llinàs hi fou nomenat ajudant de marina.
Angelina, a les seves composicions relata que perdé la mare de molt petita i poc després també el pare, arrossegant sempre una pregona melangia. Degué venir a viure a Palma de jove des de la seva Cartagena natal i suposem que per casar-se amb el pilot mallorquí Pere Lafuente devers 1860. Angelina sempre elogià i es refugià en el recer de l'amistat. Dedicà sentits poemes a les seves amigues, entre elles les poetes Manuela de los Herreros i Margalida Caimari. Amb elles assistia a les vetllades literàries de can Pons i Gallarza i amb elles també recità les seves composicions a l'Ateneu Balear el 1869. Fins que abandonà l'illa seguí una exitosa trajectòria com a autora teatral i poeta. El 1865 estrenà amb èxit de públic i crítica un dels seus drames, Misterios del corazón, al teatre Romea de Barcelona. El 1870, amb Manuela de los Herreros, llegí poesies en benefici dels afectats per la pesta groga. El 1869 recità un poema en una sessió organitzada al Teatre Principal de Palma, per recollir doblers per a la redempció de quintos, i el 1870 per la mateixa causa s'interpretà al Principal el seu drama La corona del martirio. L'any 1873 al Círculo Mallorquín tornà a recitar poemes, juntament amb les poetesses Caimari i de los Herreros, en benefici dels ferits de la guerra carlina.
A través de la seva comèdia El cura de Son Rapiña, estrenada al Teatre Principal de Palma el 1868, hem pogut conèixer la seva ideologia progressista. Hi criticava l'obscurantisme d'aquells que volien reimplantar la Inquisició i mantenir les dones recloses dins la domesticitat. La seva poesia és plenament romàntica, i s'endinsa sovint en reflexions filosòfiques i denúncies socials. Escrigué sempre en castellà.
Si classifiquem els poemes d'Angelina que coneixem, hom veu que es poden agrupar en quatre temàtiques: l'orfandat, l'amistat entre dones, la mort, els històrics, els socials i, finalment, els filosòfics. En algun dels seus poemes es veu que visqué la contradicció entre l'ànsia de ser reconeguda, prohibida a les dones, i l'acceptació del rol d'humilitat imposada. Ella ressolia aquesta paradoxa amb la religió que la duia a la conclusió del caràcter fugaç del món. Angelina, com les altres poetes romàntiques, a diferència dels poetes, havien de suavitzar el desig de mort amb la fe religiosa, segons era preceptiu per a la identitat femenina. El fet que Angelina aconseguís que les seves obres s'interpretassin a Mallorca i també a Barcelona es podria entendre com una major ambició professional.
Poesia:
1874.
Teatre:
Misterios del corazón (estrenada el 1865 al Teatre Romea de Barcelona).
La corona del martirio (representada el 1867 al Teatre Principal de Palma).
El cura de Son Rapiña. (1868). Palma: Imp. J, Gelabert (estrenada el 1868 al Teatre Principal de Palma).
Alomar, Magdalena; Peñarrubia, Isabel. De mi no en fan cas. Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936). (En premsa per Publicacions Abadia de Montserrat).
Mas i Vives, Joan (1986). El teatre a Mallorca a l’època romàntica. Barcelona: Curial i Publicacions Abadia de Montserrat.
Peñarrubia, Isabel (2005). Testimoni poètic de l’amistat entre dones. Agenda 2005-2006. Palma: Institut Balear de la Dona.
Peñarrubia, Isabel (2006). Entre la ploma i la tribuna. Els orígens del primer feminisme a Mallorca, 1869-1890. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat.
Almanac de El Isleño, 1866 i 1871-1878.
1869.
Corona poètica, dedicada a la Beata Catalina Tomàs. Palma: Gelabert 1874 .
Biografia n.4022 per Isabel Peñarrubia Marquès
2010-10-04 11:18:42