| Naixement | Barcelona Barcelonès s. xviii |
| Defunció | Barcelona Barcelonès 1790 |
| Relacions familiars: | Vídua de Joan Nadal, impressor. |
| Condició | Artesana Artista, Impressora |
| Ocupacions | Impressora |
| Condició jurídico-étnica | Vídua |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Les ordenances del Col·legi de llibreters de Barcelona, a diferència d'altres gremis,
reconeixen drets a les filles i vídues dels agremiats:
«[si un membre] moria deixant algun fill o filla en tal cas la dita viuda
vivint empero viduament puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y deldit defunct sense empaig ni contradictio de alguna cort o persona fins a tant que lodit fill tingue edat de divuit anys y no més anant [...] E si sera filla pugue tenirla dita viuda la dita botiga a tant haje casada la dita filla y no mes anant»(Bofarull i Sans).
Solà i Parera ho explica apel·lant a la nacionalitat alemanya dels primers impressors instal·lats en territori espanyol ia la influència de la religió. A aquests arguments, els historiadors Burgos y Peña n'afegeixen un altre d'econòmic:
«... tradicional transmisión de oficio, conocimientos y confianza de padres a hijosen el ámbito artesanal. Dicha transferencia [...] también procuraba una apreciablereducción de costos de mano de obra al emplear a miembros de la propia familia. [...].Además no parece disparatado sugerir la hipótesis de que la esposa y las hijas solterasque vivían en el hogar familiar, trabajaran en la imprenta siguiendo la extendida prácticade este sector manufacturero de ocupar a las mujeres....».
L'acceptació de la contribució femenina al desenvolupament de l'empresa familiar, quedava limitada, però,a la realització de tasques artesanals com les descrites. Gascón Uceda afirma que la formació informal rebuda per les dones:
«le proporcionaba conocimientos suficientes [...] [pero] no le capacitaba para acceder a un trabajo cualificado por derecho propio. [...] [esta] formación
[las convirtió] en una mano de obra barata..».
Ésdins l'àmbit familiar, onel treball de la dona, més enllà de les funcions considerades tradicionals, prenia una importànciacabdal,atès que de soltera ajudava el pare i després elmarit i es feia càrrec de la hisenda familiar si aquest es moria, fins que l'hereu arribés a la majoria d'edat.
Les dones impressoresestaven alfabetitzades, tot i que alguns en recelen de la seva capacitat:
Les dones es fan omnipresents en el sector de la impressió des de 1553.Només a la ciutat de Barcelona al llarg del segle XVIII trobem altres noms de dones impressores: Maria i Maria Àngela Martí, Teresa Pou i Eulàlia Massiài la nostra biografiada, Teresa Mas Llach.«cuando el dueño de la imprenta no es impresor, sino [...] viudas,
o personas que no lo entienden, y no obstante quieren corregir, [...]:
a estos tales quien los puede llamar correctores?»(Corbeto).
La temàtica del llibres publicats en aquest taller correspon a l'habitual de l'època, és a dir, hi ha un predomini gairebé absolut del llibre religiós, trencat per l'edició de la Historia de los trabajos dePersiles y Segismunda de Miguel de Cervantes Saavedra (1768), i per un llibre del jurista i doctor en Teologia, Ponç Cabanac i Malart (Barcelona, s. XVIII), Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleytos que suelen seguirse de algunas dudas sobre el heredamiento del testamento en favor de los hijos (1788).
Arroyo Almaraz, Antonio. «Literatura y libros: editoras en el siglo XVIII». Revista electrónica de estudios filológicos, n. 16 (2008) http://www.um.es/tonosdigital/znum16/secciones/estudios-4-Editoras%20siglo%20XVIII.htm[Consulta: 14/11/2009].
Berger, Philippe (1987). Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento. València : Edicions Alfons el Magnànim de l'IVEI.
Bofarull y Sans Francisco de (1910). Gremios y cofradías de la Antigua Corona de Aragón. Barcelona: Tipografia Benaiges, t. II, p. 365.
Burgos, Javier; Peña, Manuel. «Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer» . Manuscrits: Revista d'història moderna, núm. 6 (1987), p. 184-218. També accessible a http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n6p181.pdf[Consulta: 14/11/2009].
Gascón Uceda, Isabel (2003). «Aproximación al trabajo femenino en la Barcelona moderna (siglos XVII-XVII)». Pedralbes, núm. 23 (2003), p. 387.
Miquel González Sugranyes, Contribució a la historia dels antichs gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona. Barcelona: 1915-1918.
Llanas, Manuel (2003). L'edició a Catalunya. Barcelona: Gremi Editors de Catalunya.
Llanas, Manuel. «La edición barcelonesa: apuntes históricos» . Barcelona
metròpolis mediterrània (setiembre 2002-enero 2003). http://www.publicacions.bcn.es/b_mm/ebmm60/bmm60_qc54.htm[Consulta: 14/11/2009].
Llanas, Manuel (2007). Sis segles d'edició a Catalunya. Lleida: Pagès; Vic: Eumo.
Martí, Albert. «Aproximació al gravat del segle XVIII. Estudi de les matrius gràfiques
de l'inventari de Maria Àngela Martí, 1770». D'art, núm. 23 (1997), p. 267-276. També accessible a http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/100543/151066[Consulta: 14/11/2009].
Solà Parera, Àngels. «Impresoras, libreras, estamperas y editoras. El caso catalán» . XII Coloquio Internacional de la AEIHM. La historia de las mujeres: perspectivas actuales (Barcelona, 19-21 de octubre de 2006)
http://www.aeihm.org/events/XIIICol/Sesion10/%C1ngels%20Sol%E0.pdf[Consulta: 14/11/2009].
Solà Parera, Àngels. «Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX». Recerques, núm. 56 (2008), [en premsa].
Biografia n.4036 per Concepción Rodríguez Parada
2010-10-04 11:36:52