Biografia
Margarita i Martí es casaren el mateix any al Palau de Bellesguard de Barcelona.
L'encarregat d'oficiar la cerimònia fou Sant Vicent Ferrer (OP) amb la benedicció del
Papa Benet XIII. Nogensmenys, Martí va morir sense descendència el 31 de maig de 1410. Dos anys durà l'interregno que es resolgué amb la signatura del Compromís de Casp el 1412, el qual entronitzà la dinastia dels Trastàmara al Principat de Catalunya.
, atès que llur poder, prestigi i influència ve determinat pel seu matrimoni. Quan el rei mor, cal que la vídua pensiestratagemes per mantenir la seva posició. Si això no és possible acaba sent marginada i oblidada (Silleras, 2006). Per això,Margarida maldà per mantenir en secret el seu matrimoni amb el noble valencià Joan de Vilaregut, celebrat el 1415; de fer-se públic, la reina perdria els pocs emoluments i el tractament que rebia en qualitat de vídua.
Vilaregut morí el 1422. En el testament disposà que la seva vídua fes professió religiosa, com així va ser. Margarida fou monja de Valldonzella fins 1428 en ser anomenda abadessa del monestir de Bonrepòs, on morí uns mesos més tard.
Referències bibliogràfiques
[Consulta: 22/11/2009].
[Consulta: 22/11/2009].
[Consulta: 22/11/2009].
Fort i Cogul, Eufemià (1960). Margarida de Prades. Barcelona: Rafael Dalmau.
[Consulta: 22-11-2009].
Sabaté i Martín, Glòria; Soriano Robles, Lourdes (2005). «Reinas catalanas: mujeres, lectoras y protectoras de la cultura (siglos XIV-XV)». En: González de la Peña, María del Val (coord.). Mujer y cultura escrita: del mito al siglo XXI. Gijón: Trea.
)[Consulta: 22-11-2009].
Soldevila, Ferran (1961). Les dones en la nostra Història. Barcelona: Rafael Dalmau.
Referències gràfiques
Armes de la reina Margarida de Prades en un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) i conservat al Museu de Ceràmica de València. Font:
Biografia n.4038 per Concepción Rodríguez Parada
2010-09-28 14:02:16