Violant, de Bar

Biografia

la de Fortià. Aviat s’instal·laren a Barcelona però per motius dels càrrecs polítics i de salut, especialment de l’infant Joan, la nova cort fou itinerant.

El 1381, en una estada de la parella reial a Saragossa per celebrar corts, el rei aprofità perquè Sibil·la fos coronada reina. A la cerimònia no hi assistí cap dels infants, encara que Martí, el segon fill de Pere, hi envià la seva muller Maria de Luna. Aquesta desatenció molestà en gran manera el rei i provocà que les tibantors que ja existien entre el pare i el fill hereu augmentessin. Joan donava la culpa a les influències nefastes de la madrastra sobre Pere. La jove parella va començà a actuar pel seu cantó sentint-se recolzada per la noblesa, foragitada dels llocs de poder per Sibil·la i els seus.

la petita Violant, i el gener de 1396, la duquessa tingué cinc fills: Jaume, Carles, Ferran, Pere i Joana. Solament Violant arribà a edat adulta. El 1387 morí Pere el Cerimoniós, Sibil·la amb els seus fou empresonada i Joan I i Violant foren proclamats sobirans. Els nous monarques, que s’avenien molt, eren persones cultíssimes, amants del luxe, de les caceres, de la música, de la poesia, de la festa en general, de les menges exquisides, de l'astrologia i la màgiai, especialment, dels llibres. EmpararenFrancesc Eiximenis i, malgrat ser admiradors de la tremenda oratòria de Sant Vicent Ferrer, intentaren parar els greus aldarulls contra les aljames. Violant sentia una especial devoció per Montserrat i amb una certa freqüència hi anava.El 1393 donà els recursos que faltaven per a la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Els registres de la cancelleria estan plens de notes del príncep Joan, on demanen als seus procuradors més diners per seguir mantenintuna vida exquisida, que continuaren portant quan ja eren reis. Però les corts acusaren els reis de disbauxa i els funcionaris reials de corrupció, fet que els obligà a despatxar-ne alguns.

Pel mes de maig de 1396, quan ella esperava un altre fill,Joan patí un greu accident de caça a Torroella de Montgrí, a causa del qual morí. Com a reina vídua continuà actuant en política per afavorir els seus, especialment en el compromís de Casp, ja que volia que un net seu fos elegit rei. Violant de Bar era una dona decidida, enèrgica, que des del primer moment mantingué una fluida correspondència en català amb la seva família i amb diversos amics i funcionaris.

Després de la seva mort, les seves restes van ser traslladades a Poblet.

Referències bibliogràfiques

Tarragona: Publicacions de l’Excm. Ajuntament.

Graña Cid, Mª del Mar (ed.). Las sabias mujeres: educación, saber y autoria (siglos III-XVII). Madrid: Asociación Cultural Al-Mudayna.

». En: González de la

Peña, Maria del Val (coord.). Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI. Gijón: Trea.

Joan I . El rei caçador i músic. Barcelona: Aedos.

Biografia n.4040 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-09-28 15:16:03