Maria Marín
Naixement | (San Fernando) 1860 (circa) |
Defunció | Barcelona Barcelonès 1930 (circa) |
Condició | Mestra |
Ocupacions | Mestra racionalista |
Adscrita als moviments | |
Vinculada a les entitats | Unió Republicana Partit Republicà Radical |
Llocs de vinculació |
Naixement | (San Fernando) 1860 (circa) |
Defunció | Barcelona Barcelonès 1930 (circa) |
Condició | Mestra |
Ocupacions | Mestra racionalista |
Adscrita als moviments | |
Vinculada a les entitats | Unió Republicana Partit Republicà Radical |
Llocs de vinculació |
Maria Marin era originària de San Fernando, a Cadis. Sembla ser que era de classe mitjana, ja que la seva formació es la de llevadora. Molt aviat va morir el seu pare i va quedar sola amb la mare pel que decideixen passar a residir a Barcelona per poder treballar en millors condicions. D'aquests anys a Cadis ja s'inclina cap a les idees republicanes i emancipadores que engrandirà a la seva arribada a Catalunya.
La mare va morir a Barcelona, on Maria treballava per atotes dues. Aviat es va posar a escriure regularment per a revistes i periòdics progressistes i segons la seva semblança d'El Ateo,va ser, fins i tot, la directora d'algunen els anys gaditans.
De Cadis va passar a València on la va acollir Blasco Ibáñez, ja que començava a ser perseguida per les seves idees. Allà va col·laborar en el periòdic El Pueblo i va teixir un cercle d'amistats entre les que es comptava la propagandista laica Elena Just, que serà la mare del diputat i redactor republicà.
En aquells anys va ser professora d'una escola racionalista fundada i subvencionada per Félix Azati. També va començar a fer conferències i col·laboracions amb els centres obrers progressistes de la regió. Una altra volta se sent amenaçada pels reaccionaris i ara decideix marxar a Barcelona, ja que han donat mort al seu amic Cayetano Ripoll.
En arribar a Barcelona s'afilia al partit Radical de Lerroux i torna a treballar de professora racionalista endiverses escoles obreres de Barcelona, com la "Casa del Pueblo" del Barri de Pekín (un barri del Poble Nou on hi ha barraques) i la del Districte V, és a dir l'actual Raval. Aquesta militància en els barris més extrems, i més pobres de la ciutat, en els quals s'assenta la majoria de la població immigrant la faran enormement popular i mostra el seu grau de compromís laic i racionalista.
Anys més tard, regentarà una escola al seu domicili del carrer de l'Om, ajudada sempre pels seus amics republicans, i com no de les seves amigues, totes mestres i progressistes: Francisca Manajas, Ángeles López de Ayala, Teresa Claramunt, Dolors Zea, Feliciana Rovira, Belén Sàrraga de Ferrero i Adelina Civil.
A Barcelona va tornar a col·laborar a la premsa i destaquem treballs a
Esbós biógrafic a El Ateo. Órgano del Gripo Nakens, núm. 13, Barcelona, 1932.
Articles de Maria Marin a: El Pueblo, El Diluvio, El Progreso, El Gladiador del Librepensamiento, La Luz del Porvenir.
Biografia n.4046 per Dolors Marin Silvestre
2010-10-12 20:51:25