Biografia
Lucía va entrar a treballar en la companyia Telefònica (1916) i freqüentà els ambients literaris. Va escriure poemes dins dels ambients "ultraistes" i "modernistes". Publica a Los Quijotes, Grecia, Cervantes, Ultra, Tableros, Plural, Gran Guiñol, Manantial. Es va vincular als ambients anarquistes i va participar a la gran vaga de la Telefónica que la va represaliar durament. És obligada a traslladar-se a València (1927-1931). La readmeten el 1936.
A Madrid (1933-1934) és secretària de Redacció de la CNT, de la FNI Ferroviària.
En aquests anys de militància intensa escriu nombrosos articles, però deixa de banda la poesia a la que no tornarà fins 1936.
El 19 de juliol de 1936 surt al carrer i participa en l'assalt al Quarter de la Muntanya. Després marxa al front de guerra on fa de periodista. Va a València de redactora en cap del periódic Umbral al 1937. De Valéncia passa a Barcelona i d'aquí la organització li demana que passi a les col·lectivitats agràries de Castella. Al mes de maig de 1938 s'ocupa de la Secretaria General de SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista), on abans havia desenvolupat la secretaria de Premsa i Propaganda.
La seva tasca més important, i a la que dedicarà bona part de les seves energies, és la de la militància anarcofeminista a partir de la seva organització "Mujeres Libres".
Lucia passà a França als camps de refugiats, i al 1940 es troba residint a París i posteriorment a Montauban, amb la seva companya, Amèrica Barroso. A l'exili es guanya la vida retocant fotografies i a Montauban treballarà de secretària en una associació de Quaquers que ajuden els refugiats espanyols.
Tornen a Espanya gràcies a Electra (germana d'Amèrica) que viu a La Junquera o els facilita el pas, resideixen a Madrid i després a València, on Lucia viu clandestinament fins al 1954, en què legalitza la seva situació i treballa com a representant d'uns laboratoris farmacèutics i més tard de venedora de roba.
Cap a la fi de la seva vida va tornar a l'activitat artística pintant i escrivint poemes que van quedar inédits.
Obra
Sánchez, Lucía (1938):
Referències bibliogràfiques
Ackelsberg, Martha A. (1999). Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres. Barcelona: Virus.
Alcalde, Carmen (1976). La mujer en la guerra civil española. Madrid: Cambio 16.
Marín, Lola (1997). «Lucia Sànchez Saornil». En: Chimeres, 31.
Aproximació a Mujeres Libres (2008). Barcelona. CMHD.
García Maroto, M. Ángeles (1996). La mujer en la prensa anarquista. España 1900-1936. Madrid: Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo.
Iturbe, Lola (1974). La Mujer en la lucha social. La guerra civil de España. México: Editores Mexicanos Unidos.
Liaño Gil, Conchita (1999). Mujeres Libres: Luchadoras libertarias. Madrid: Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo.
Martín, Rosa Maria (1996). Lucía Sánchez Saornil, POESÍA. Valencia: Pre-Textos Ivam.
Montero Barrado, Jesús M. (2005). Anarcofeminismo en España. Madrid: Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo.
Nash, Mary (1975). «Dos intelectuales anarquistas frente al problema de la mujer: Federica Montseny y Lúcia Sánchez Saornil». En: Revista Convivium, núm. 44-45.
Nash, Mary (1976). Mujeres Libres. España 1936-1939. Barcelona: Tusquets.
Nash, Mary (1981). Mujer y movimiento obrero en España 1936-1939. Barcelona: Fontamara.
Referències orals
Entrevista amb Antonia Fontanillas, Barcelona (1998).
Entrevista amb Pilar Molina, València (2004).
Referències gràfiques
Font: http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12039415417822617654213/p0000011.htm[Consulta: 25/02/2010].
Biografia n.4047 per Dolors Marin Silvestre
2010-10-08 11:57:31