| Naixement | Maresme 1890 (circa) |
| Defunció | 1930 (circa) |
| Relacions familiars: | No sabem si té relació amb un militant de la CNT dels anys vint anomenat Josep Graupera que actua a la zona del Maresme. |
| Condició | Escriptora, Infermera |
| Ocupacions | Escriptora, conferenciant, infermera |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Confederació Nacional del Treball (CNT) |
| Llocs de vinculació |
A partir d'un dels seus llibres, al pròleg, podem comprovar que va ser infermera de la Creu Roja durant la Primera Gran Guerra (1914-18) a Sèrbia. Des d’aquella regió va començar a enviar articles i es va convertir potser en la primera corresponsal de guerra espanyola a la premsa, concretament a Las Noticias de Barcelona.
Hem seguit part de la seva trajectòria vital a partir de la premsa cooperativa durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), en què fa diverses conferències en cooperatives, escoles racionalistes i ateneus obrers i on la podem ubicar geogràficament a la comarca del Maresme i Badalona.
Segons Acción Cooperatista, va viure més d'un any a Bèlgica i va retornar a Catalunya en els anys finals de la dictadura, cap el 1928-29, en què la trobem donant conferències. Va establir amistat amb altres oradores i escriptores com Regina Lamo i Micaela Chalmeta.
El que més sorprèn de la seva trajectòria és que se situa també dins de l'espectre dels anarquistes, a l'entorn dels editors Joan Montseny i Teresa Mañè i la seva Novela Ideal de La Revista Blanca, que quinzenalment feia aparició a les llars obreres de tota la península, però tambè d'Argentina o Mèxic.
Compartirà col·leccions de novel·les amb la mateixa Federica Montseny, Regina Opisso, Maria Solà, Carlotta O'Neill, Romilda Mayer, i Joaquima Colomer, Rosario Montes, Dora Ferre, Marta Espinosa i algunes més en una colecció de novel·les que per primera vegada s'adrecen a la classe treballadora i on la dona és model i protagonista activa de les narracions. Unes novel·les que instrueixen la generació de dones que participaran activament en l'esforç constructiu del període 1936-39. I unes novel·les que, en el cas de l'Àngela Graupera, se seguiran reeditant en l'exili anarquista de Toulouse per Federica Montseny, hereva del projecte editorial dels seus pares.
Tot i aquesta activitat periodística i de novel·lista, durant els anys de la revolució no apareix en els entorns anarquistes o de Mujeres Libres, i tampoc en els anys de l'exili. No sabem si va marxar o va morir en els anys de l'exili, la seva trajectòria desapareix amb les seves publicacions.
Biografia n.4049 per Dolors Marin Silvestre
2010-10-02 19:40:18