| Naixement | (Saragossa) Octubre de 1902 |
| Defunció | (Tolosa) França Abril de 1968 |
| Relacions familiars: | El pare era militar i era la més gran de cinc germans. |
| Condició | Metgessa, Escriptora |
| Ocupacions | Metgessa, anarcosindicalista |
| Condició jurídico-étnica | Soltera |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Dones Lliures Confederació Nacional del Treball (CNT) Casal de la Dona Treballadora |
| Llocs de vinculació |
Amparo Poch va fer estudis de magisteri (1917) i de medicina (1929) -amb un brillantíssim expedient acadèmic a la Facultat de Medicina de Saragossa-, si bé va treballar en primer lloc de mestra en projectes d'alfabetització. Va començar aviat a escriure poemes i articles. S'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT), on s'integrà al Sindicat de la Sanitat d'aquesta organització, i l'any 1934 obrí una consulta per a dones obreres. Al mateix any es traslladava a viure a Madrid.
En el temps de la II República va ser la directora general de Sanitat del ministeri de Sanitat encapçalat per Frederica Montseny. La seva actuació se centrà especialmente en l'àmbit de la sanitat infantil, i en la higiene i l'educació sexual de la classe obrera, tant per front a les malaties venèries com també per desenvolupar una sexualitat més rica i lliure de prejudicis entre les dones.
A l'inici de la Guerra Civil (1936) va acudir com a miliciana de la Salut al Front de Madrid. I durant la guerra va ser nomenada directora d'Assistència social, per encarregar-se de les granges-escoles per als nens que arribaven a Barcelona desplaçats de les zones en guerra, tasca per a la qual mostrà una gran capacitat d'organització en uns temps tempestuosos. Amparo elaborà per a aquestes escoles un pla pedagògic. A Barcelona, dirigí també el Casal de la Dona Treballadora on desenvoluparà bona part de la seva activitat més significada (1937-1939).
El seu ideari es reflectí també en les conferències i xerrades que féu a ateneus i universitats, així com als articles que publicà a revistes de l'època com ara
Font: http://www.matriz.net/mys/mys-10/linaje/lin_10.html[Consulta: 25/02/2010]. Vegeu també el llibre d'Antonina Rodrigo (2002).
Biografia n.4053 per Dolors Marin Silvestre
2010-10-04 20:26:53