Biografia
Antònia va acudir a Girona a fer estudis de Magisteri a la Normal (1930). Als 18 anys va formar part de les manifestacions republicanes i el 1934 va ingressar a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) adherida a la Unió General de Treballadors (UGT).
Fou mestra a l'escola d'Ultramort del 1934 a 1936 i es va adherir també al BOC alternant els estudis, el treball i la militància.
L'esclat de la revolució l'agafa fent de mestra acabada de casar i tots dos es van posar al servei de les Milícies Antifeixistes. Dídac va ser ferit de mort pels trets d'un colpista emboscat. Fou enterrat el 25 de juliol enmig d'una gran manifestació de dol dels seus companys. Desesperada, Antònia volia marxar també al front, però fou designada per ocupar-se de les noies de l'escola de les Carmelites que havien quedat soles. Antònia Adroher va ser la primera dona que va desenvolupar un càrrec polític en un Ajuntament de la comarca de Girona, on es va responsabilitzar de la Conselleria de Cultura i Propaganda del mes d'octubre de 1936 fins al febrer de 1937, com a representant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) on també militava el seu germà. Antònia tenia 23 anys i la seva tasca a favor de la educació a Girona va fer que cap nen es quedés sense escolaritzar en un temps molt difícil.
Va formar part de la secció gironina del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) i va treballar de mestra en una escola de Girona.El 1937 va fer de mestra a la seva plaça de l'escola Giner de los Ríos i el 1939 passà a l'exili i estigué en varis camps de concentració fins que en sortir s'establí a Perpinyà. La seva casa del carrer Printemps fou el centre de resistència de tots els seus amics catalans del POUM. En aquells anys coneix Carmel Roca, que tenia un fill de 4 anys i era orfe de mare. Es van unir i van recomençar una vida junts a Banyuls.
L'any 1970 va rebre un reconeixement a Catalunya per la seva trajectòria com a professora; també el 2000 el col·lectiu de professors Mestres del 68 la van premiar pel seu treball; a Girona li van posar el seu nom a un carrer.
El 1976, amb el seu marit, Carmel Roca, van ingressar en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) com molts altres antics militants del POUM. L'any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obra
Referències bibliogràfiques
Rodrigo, Antonina (....) (1999). Mujer y exilio, 1939. Madrid: Compañía Literaria.
Gutiérrez Álvarez, Pepe (2006). Retratos poumistas. Sevilla: Ed. Espuela de Plata, Col. España en armas.
. En: L'Avenç, n. 32, nov. 1980. Entrevista.
Referències audiovisuals
Fundació Andreu Nin de Barcelona. Poemes de Carmel Rosa-Roc que narren episodis de la vida de la parella a l'exili (www.fundanin.org/fam.htm).
Referències gràfiques
Font: http://www.elpunt.cat/imatges/17/93/baixa/780_008_1793137_1c5b0bb2679647e5138572f04f17a47e.jpg[Consulta: 22/02/2010].
Vegeu tambéel documental de Victoria Prego sobre la transició al Congrés de Suresnes amb Felipe Gonzàlez.
Biografia n.4061 per Dolors Marin Silvestre
2010-09-28 15:49:57
