Biografia
Pertany a "Les Tres Classes de Vapor" del ram del cotó. Des de els 22 anys Roser va destacar en els ambients obrers i així aviat ha de fugir de Vilanova a causa del "pacte de la fam"(1910). Va a Sabadell on torna a la lluita dins de la Federació Obrera Sabadellenca. Amb Encarnació, la seva germana, va defensar la mobilització de les dones obreres i va participar a la vaga del sector tèxtil (1913). Quan fracassa la vaga és detinguda i fuig a França.Quan arriba al port de Séte increpa els joves soldats que s'embarcaven per a la guerra europea. Té dificultats amb les autoritats franceses i marxa a Montpellier, on viurà dos anys fins que torna a Barcelona (1917). Aviat s'incorpora en les lluites de fábrica i a les veïnals al Centre Republicà del Raval. Participa en el moviment barceloní de dones per l'abaratiment de subsistències del Sindicat Únic de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Amb Libertad Ródenas van partir cap a Madrid per a divulgar entre els mitjans obrers el que havia passat a les terres catalanes entre 1920-1923.
És detinguda dues vegades durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), la primera per repartir propaganda clandestina i la segona "por incitación a la rebelión". Fuig a Tarragona on les acullen els editors anarquistes Hermós Platja i Carme Paredes. Allà també emprenen una activa acció de propaganda i conferències que fa recórrer a peu quasi tota la província.
Amb la República (1931) reemprén la seva vida d'oradora i activista i fa mítings per la CNT. Al 1936, Roser té 46 anys i després d'enviudar fa gires de premsa i propaganda a l'Alt Aragó i recorre la província de Terol, a fi de donar suport a les col·lectivitzacions anarquistes. A la seva tornada a Barcelona s'incorpora al Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona.
Al 1939 s'estableix a Carcassona, on mor a causa d'un atropellament.
Obra
Articles a Acràcia, de Tarragona.
Referències bibliogràfiques
Castells, A. (1978). Sabadell. Informe de l'oposició. Sabadell: Ed. Autor, Vol. III.
Flores, Pedro (1995): Tipos Manresanos. Barcelona: Ed. Autor. Vol. II.
Luque i Fernández, R. (1996). El moviment vaguístic i la Junta de Reformes Socials de Sabadell. 1900-1923. Conflictivitat social i mecanismes de consens. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.
Iñiguez, Miguel (2008). Enciclopedia Històrica del anarquismo español. (3 Vol.) Vitoria: Asociación Isaac Puente.
Iturbe, Lola (1974). La mujer en la lucha social y en la guerra civil de España. Méxic D.F.: Editores Mexicanos Unidos.
Referències orals
Entrevista a Lola Iturbe (1984), Barcelona.
Referències audiovisuals
Actes del Congrés de Toulouse de la CNT,>El Sembrador (52).
Referències gràfiques
Una fotografia a Lola Iturbe (1974), repetida en d'altres publicacions.
Biografia n.4065 per Dolors Marin Silvestre
2010-10-01 12:31:06