Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 4081

Joana Folc de Cardona i Manrique de Lara

Naixement1500 (circa)
DefuncióPuig
Horta
Agost de 1564
Relacions familiars:filla de Ferran Joan II, duc de Cardona i Francesca Manrique de Lara.
CondicióDuquessa, Marquesa
OcupacionsDuquessa de Cardona
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Joana I de Cardona era la gran de quatre filles: Joana, Aldonça, Maria i Agnès. Com a filla gran, Joana heretà el comtat de Cardona. Es casà l’any 1516 amb Alfons d’Aragó, duc de Sogorb i comte d’Empúries. En els capítols matrimonials signats a Sogorb, el duc Ferran Joan de Cardona instituïa la seva filla gran com a pubilla de totes les terres i drets dels Cardona a menys que nasqués un fill. Al moment de casar-se, el pare la dotà amb 15.000 ducats i el seu espòs li donà en concepte d’esponsalici 10.000 ducats. El pare del nuvi, Enric d’Aragó, havia dotat aquest amb 20.000 ducats.

A la mort del pare, el 1543, Joana passà a ser duquessa de Cardona, marquesa de Pallars, comtessa de la Muntanya de Prades, vescomtessa de Vilamur, senyora de les baronies d’Entença, Arbeca, Juneda, Alcoletge, Cambrils, Ponts, Maldà i Agramunt entre altres títols.

Del seu matrimoni amb Alfons d’Aragó nasqueren quatre fills i nou filles. Tres dels nois i quatre filles moriren, alguns molt petits. Alfons tingué, a més, tres filles i tres fills d’altres amants.

Joana visità poques vegades Cardona. Vivia normalment en el fastuós castell d’Arbeca però viatjava per les seves possessions i feien freqüents estades a Barcelona. El seu marit i ella feren diversos viatges a Toledo, al convent de santa Caterina, seguint la seva devocióa Sant Pere Pasqual. Gaudien d’una estreta amistat amb la monarquia amb la qual estaven emparentats.

La versió oficial estableix que Alfons de Sogorb morí al convent del Puig de València l’any 1562 i que fou enterrat a Poblet. No obstant, hi ha la creença que Alfons morí al monestir de santa Caterina de Toledo, on es donà sepultura al cor, mentre que el cos fou traslladat a Poblet.

árdenas i de Velasco.

El dia 26 d’agost de 1564 féu testament. Instituí el fill Francesc hereu universal i féu generosos llegats a múltiples esglésies, especialment les de Cardona i les de la resta de les seves baronies. Recordà un per un els membres del servei de la casa, compost per una vuitantena de persones, anomenant-los i assignant-los una deixa, especialment a les criades i a les filles d’aquestes, per tal que fossin ben dotades al moment de prendre estat, tant si era casar-se com entrar en un convent. Aquesta deixa podia ser una renda de per vida o una quantitat determinada. Ordenà ser sepultada al monestir mercedari del Puig amb les restes dels seus fills Hernando, Maria i Gerònima. Manà que els diners que el rei devia a la Casa de Cardona fossin repartits entre les filles per completar els dots. En un codicil fet el dia següent assignà a la capella de la Mare de Déu del Miracle els diners suficients per ornamentar-la.

Joana morí el 30 d’agost i el seu cos fou dipositat davant l’altar de la capella major del monestir del Puig. El dia 2 de setembre, el convent demanà que s’enterrés el cadàver perquè les restes feien pudor.


Referències bibliogràfiques

Barcelona: Balmes.

p. 49-59.

Fluvià, Armand de (1989). Els Primitius comtats i vescomtats de Catalunya: cronologia de comtes i vescomtes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

Tarragona: Ed. Sugranyes.


Biografia n.4081 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-09-30 11:14:03

Tornar Inici