Biografia
Filla d’Alfred Pérez Florensa, d’origen valencià però instal·lat a Barcelona i Assumpció Iborra Corominas, natural de Barcelona. La família tenia negocis de teixits, però la mare era mestra i professora de piano. Montserrat Pérez Iborra fou la més gran de cinc germans i va néixer a Barcelona el 6 de desembre de 1906. Des de petita destacava pel seu caràcter fort i per una capacitat de raonament molt elevada.
Va estudiar el batxillerat de ciències i quan acabà es va matricular de Ciències Físiques: fou la primera dona a llicenciar-se a Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona el 1931. Poc després fou nomenada professora ajudant interina d'aquesta Universitat. Montserrat Pérez Iborra era auxiliar del Dr. Chinchilla, conegut catedràtic de Matemàtiques, i un dels introductors de la matemàtica moderna a Barcelona.També donava classes al Liceu Garcigoy i a l'Institut Balmes.
L’any 1934 es va casar amb Domènech Casas Bertran, que treballava a la banca, amb qui va tenir quatre criatures: M. Mercè (1935), Gabriel (1937), Montserrat (1939) i Raimon (1941). L'any 1936, Montserrat passava l'estiu amb la seva família a Premià de Mar quan va esclatar la guerra. Llavors va començar a fer classes a un grup de nois i noies, la família dels quals no volia que deixessin d'estudiar. La necessitat de formació que hi havia per als joves en acabar la guerra i la demanda de continuïtat d’aquestes mateixes famílies la van fer decidir a fundar l’escola l’any 1939. Així ho explicava ella mateixa en una entrevista publicada a la revista SCHOLA, la revista del centre: “Terminada la guerra y una vez restablecido el orden regresamos a Barcelona. Y resultó que aquellos que fueron mis primeros alumnos no quisieron abandonarme, e iniciamos de nuevo las clases en la ciudad. Pero todavía no se puede decir que en aquel momento yo tuviese intención de fundar lo que luego ha sido esta Escuela, ya que en estas primeras clases solamente se desarrollaban los temas de Ciencias y la parte de Letras la hacían por su cuenta, pero comprobada la ineficacia del método me ví obligada a enfrentarme con la formación íntegra de mis alumnos, y creo que fue en este momento cuando se puso la primera piedra de lo que ahora es el colegio”. Les escoles tingueren una primera etapa dedicada a la preparació dels exàmens d’Estat i a partir de la segona meitat dels anys quaranta es creà ja el parvulari i els cursos reglats.
Una escola que des d’un primer moment va sortir endavant gràcies a la iniciativa i a la vocació de la seva fundadora. De fet, les escoles eren una de sola però amb dos recintes, un per als nois i un per a les noies, separades per sexes, com totes les d’aquella època: nois i noies només s'entreveien a través d'una línia separatòria de canyes de bambú en el pati. L’escola estigué ubicada primerament al carrer Consell de Cent, 286, a la mateixa casa on vivia la família, i les primeres aules es van crear amb els mobles de les habitacions del seu pis. Posteriorment es traslladà a la seu actual, davant de l’anterior, al mateix Consell de Cent, 323, al bell mig de l’Eixample barceloní. La seva creadora i directora mai va voler que l’escola es desplacés fora del barri i aconseguí de dotar-la d’espai i dels equipaments necessaris amb l’adquisició i lloguer dels immobles adjacents.
La seva tasca va ser seguida per un fill de la fundadora, Gabriel Casas Pérez-Iborra, i avui dia la direcció de l’Escola està en mans del fill d’aquest, Jordi Casas.
Obra
http://www.pereziborra.com/revista/listado.php?revista_id=8 [Consulta: 29/01/2010].
Referències bibliogràfiques
http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Serveis/Documents/Arxius/EXPO%20DONES%20EMPRESA.pdf[Consulta: 29/01/2010].
Referències orals
Conversamantinguda ambGabriel Casas Pérez-Iborra, fill de Montserrat Pérez Iborra. (12/11/2009).
Referències gràfiques
Font: http://www.pereziborra.com/historia/fundadora.php(Consulta: 24/03/2010].
Biografia n.4093 per Teresa Mañà Terré
2010-09-21 16:10:31