| Naixement | Albesa Noguera Desembre de 1883 |
| Defunció | (Ciutat de Mèxic) Mèxic Gener de 1962 |
| Relacions familiars: | Filla de Francisco Vila Daviu, metge rural, i Antònia Badia Marsol, mestra, però que exercí de mestressa de casa. Casada amb el mestre i pedagog Frederic Godàs i Legido. |
| Condició | Mestra |
| Ocupacions | Mestra, exiliada |
| Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Liceu Escolar de Lleida Escola Minerva (Lleida) |
| Llocs de vinculació |
Era la primogènita dels tres fills d’un matrimoni del qual el pare era metge i la mare, tot i dedicar-se a la cura de la llar, era mestra. L’ambient familiar era eminentment lliberal i progressista. Va estudiar música, batxillerat i mestra elemental a Lleida, mentre que el temps que el seu pare exercí a Barcelona, es dedicà exclusivament a la música; la seva especialitat era el piano.
En tornar de Barcelona, la família s’establí a Corbins. En aquell temps féu amistat amb Frederic Godàs, un jove mestre amb entusiasme per fundar a Lleida un col·legi basat en els principis de la pedagogia moderna, amb qui compartia ànsies intel·lectuals i ideals republicans, i amb el qual es casà el 19 de desembre de 1903.
El 1905, quan ja havia nascut el seu primer fill i es trobava embarassada del segon, acabà els estudis de mestra elemental i el febrer del 1906 la parella fundava la primera seu del Liceu Escolar, la primera ‘Escola Nova Catalana’ que hi hagué a la ciutat, una escola humil i petita, però rica en inquietud pedagògica, respectuosa i democràtica, que esdevindria un referent paradigmàtic de l’educació a Lleida.
Passats cinc anys i consolidada l’escola, el 1911 el matrimoni s’embarcà en una nova aventura, la fundació de l’Escola Minerva, dirigida per Victorina; un col·legi amb els mateixos principis que el Liceu, però només per a nenes. Donat el creixement dels dos centres, el matrimoni es decidí a construir un gran edifici que reunís les condicions físiques i pedagògiques que consideraven necessàries, on podrien estudiar els alumnes dels dos col·legis.
El seu marit, Frederic Godàs, mantingué paral·lelament una constant activitat política, de fet és considerat l’home clau de la primera època de Joventut Republicana a Lleida, juntament amb Humbert Torres i Alfred Perenya. Fou elegit regidor a la Paeria els anys 1909, 1911 i 1915.
El 1916 va rebre una beca de la Mancomunitat de Catalunya per assistir a un curs de la Dra. Montessori a Barcelona, amb l’ànim de conèixer els principis dels nous corrents pedagògics, sistema que efectivament més endavant implantaria en els cursos de pàrvuls.
Malauradament, el seu marit, en un viatge que la parella feia a Noruega per visitar diverses escoles, va caure greument malalt a França i va morir el 16 de juliol de 1920. Ella es trobà, doncs, amb 37 anys i 5 fills d’entre quinze i tres anys i una escola amb 500 alumnes on havien fet una gran inversió econòmica. Reprengué llavors les regnes de l’Escola Minerva i deixà la direcció del Liceu Escolar temporalment a l’amic Humbert Torres.
El 1928 va deixar la direcció del col·legi i va llogar l’edifici a mossèn Montaner, director de l’escola Verdaguer de Lleida.
Tots cinc van estudiar batxillerat a Lleida i els estudis superiors a Barcelona, menys una de les noies, Elvira, que va fer la carrera de música a Lleida. De la resta, un fou metge, Enric, dos advocats, Víctor i Maria, i un mestre, Frederic.
El 2 de novembre de 1937, avions italians al servei de Franco bombardejaren la ciutat, destruint entre altres una part del Liceu Escolar, on van morir 42 infants, un mestre i diverses persones que es trobaven llavors dins de l’edifici. Arran d’aquest fet decidí deixar la ciutat i marxà per exercir de mestra a Eller (La Cerdanya).
Finalment, a principis de 1939 emprengué el camí de l’exili acompanyada per quatre dels seus fills, i s’instal·là definitivament a Mèxic, on moriria 23 anys després.
Biografia n.4096 per Carme Agustí Roca
2010-09-26 22:17:05