Biografia
Era la primogènita dels tres fills d’un matrimoni del qual el pare era
metge i la mare, tot i dedicar-se a la cura de la llar, era mestra.
L’ambient familiar era eminentment lliberal i progressista. Va estudiar
música, batxillerat i mestra elemental a Lleida, mentre que el temps
que el seu pare exercí a Barcelona, es dedicà exclusivament a la
música; la seva especialitat era el piano.
En
tornar de Barcelona, la família s’establí a Corbins. En aquell temps
féu amistat amb Frederic Godàs, un jove mestre amb entusiasme per
fundar a Lleida un col·legi basat en els principis de la pedagogia
moderna, amb qui compartia ànsies intel·lectuals i ideals republicans,
i amb el qual es casà el 19 de desembre de 1903.
El
1905, quan ja havia nascut el seu primer fill i es trobava embarassada
del segon, acabà els estudis de mestra elemental i el febrer del 1906
la parella fundava la primera seu del Liceu Escolar, la primera ‘Escola
Nova Catalana’ que hi hagué a la ciutat, una escola humil i petita,
però rica en inquietud pedagògica, respectuosa i democràtica, que
esdevindria un referent paradigmàtic de l’educació a Lleida.
Passats
cinc anys i consolidada l’escola, el 1911 el matrimoni s’embarcà en una
nova aventura, la fundació de l’Escola Minerva, dirigida per Victorina;
un col·legi amb els mateixos principis que el Liceu, però només per a
nenes. Donat el creixement dels dos centres, el matrimoni es decidí a
construir un gran edifici que reunís les condicions físiques i
pedagògiques que consideraven necessàries, on podrien estudiar els
alumnes dels dos col·legis.
El
seu marit, Frederic Godàs, mantingué paral·lelament una constant
activitat política, de fet és considerat l’home clau de la primera
època de Joventut Republicana a Lleida, juntament amb Humbert Torres i
Alfred Perenya. Fou elegit regidor a la Paeria els anys 1909, 1911 i
1915.
El
1916 va rebre una beca de la Mancomunitat de Catalunya per assistir a un
curs de la Dra. Montessori a Barcelona, amb l’ànim de conèixer els
principis dels nous corrents pedagògics, sistema que efectivament més
endavant implantaria en els cursos de pàrvuls.
Malauradament,
el seu marit, en un viatge que la parella feia a Noruega per visitar
diverses escoles, va caure greument malalt a França i va morir el 16 de
juliol de 1920. Ella es trobà, doncs, amb 37 anys i 5 fills d’entre
quinze i tres anys i una escola amb 500 alumnes on havien fet una gran
inversió econòmica. Reprengué llavors les regnes de l’Escola Minerva i deixà la direcció del Liceu Escolar temporalment a l’amic Humbert Torres.
El 1928 va deixar la direcció del col·legi i va llogar l’edifici a mossèn Montaner, director de l’escola Verdaguer de Lleida.
Tots
cinc van estudiar batxillerat a Lleida i els estudis superiors a
Barcelona, menys una de les noies, Elvira, que va fer la carrera de
música a Lleida. De la resta, un fou metge, Enric, dos advocats, Víctor
i Maria, i un mestre, Frederic.
El
2 de novembre de 1937, avions italians al servei de Franco
bombardejaren la ciutat, destruint entre altres una part del Liceu
Escolar, on van morir 42 infants, un mestre i diverses persones que es
trobaven llavors dins de l’edifici. Arran d’aquest fet decidí deixar la
ciutat i marxà per exercir de mestra a Eller (La Cerdanya).
Finalment,
a principis de 1939 emprengué el camí de l’exili acompanyada per quatre
dels seus fills, i s’instal·là definitivament a Mèxic, on moriria 23
anys després.
Referències bibliogràfiques
Lleida és femení. Dones per a la història (2009). Lleida: Alfazeta ediciones.
Biografia n.4096 per Carme Agustí Roca
2010-09-26 22:17:05