Biografia
Tot i néixer a Roses, fins als 18 anys va viure a Seta (França), on va estudiar a l’Escola Nacional de la localitat, i on va començar a treballar com a flamant institutriu. Ja a Catalunya, als 20 anys es casà amb Rafael Folch i Capdevila, amb qui va tenir quatre fills: Albert, Frederic, Jordi i la més petita, Maria, més coneguda com a Núria. Maria Pi pertanyia a la Unió Socialista de Catalunya, fou membre del Club Femení i d’Esports i del Lyceum Club. També formà part del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya. Va publicar als diaris d’Esquerra Republicana, L’Opinió i L’Humanitat, i a les revistes Companya i Justícia Social.
Els seus coneixements i l'experiència en pedagogia els posa al servei de la defensa de l’escola pública per a tothom, utilitzant els arguments dels que hi estan en contra i reformulant-los per justificar la proposta, ja que era un dels temes que la motivaven, com va quedar palès en diversos articles i en una conferència a l’Ateneu Barcelonès. Excel•lent conferenciant tant en àmbits intel•lectuals, com l’Ateneu Barcelonès, com més populars, ja que anava a fer xerrades a diferents pobles de Catalunya, Maria Pi va aprofitar la plataforma que li brindava el Lyceum Club (una entitat cultural adreçada a les dones) per donar diverses conferències d’orientació política, a partir de les quals va aplegar l'obra Una visió femenina del moment present(1932).
Interessada com estava per la qüestió femenina va escriure el 1935 una desena d’articles a la revista Justícia Social, que es poden considerar com petits assajos d’economia i política i poden ser considerats com a una fita inicial de l’economia política de les dones. L’autora aviat va descobrir que «el dret de la dona a la seva total emancipació és, no únicament però sí abans que tot, un problema de salaris». Maria Pi de Folch també va escriure El feminisme dins l’obra de Concepció Arenal.
Va mantenir correspondència i amistat amb Anna Murià, mentre aquesta última era a l’exili. La seva filla, Núria Folch, es va casar amb Joan Sales, l’editor de Mercè Rodoreda, mentre que altres dos fills es van dedicar a la Medicina i un altre va ser enginyer.
Maria va morir a Barcelona el 1960.
Obra
Una visió femenina del moment present (conjunt de conferències donades a l'Ateneu Barcelonès, 21 i 27 d'abril de 1932). Barcelona: Lyceum Club.
El feminisme dins l’obra de Concepció Arenal.
Referències bibliogràfiques
Roca, Francesc (1996). El pensament econòmic català, 1900-1970. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Real Mercadal, Neus (2006). Dona i literatura a la Catalunya de preguerra, Publicacions de l’Abadia de Montserrat .
Ivern, Dolors (2007).Les dones d’esquerra. Barcelona: Fundació Josep Irla.
Altés, Elvira (2007). Les periodistes en el temps de la República. Barcelona. El Vaixell de paper. Col•legi de Periodistes/Diputació de Barcelona.
Referències audiovisuals
Necrològica de La Vanguardia:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1960/02/02/pagina-34/32733649/pdf.html
Referències gràfiques
Biografia n.4097 per Elvira Altés Rufias
2010-10-04 20:05:44