Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 4099

Antonia Mecha Campello

NaixementElx
Baix Vinalopó
1915
DefuncióSant Joan d'Alacant
Alacantí
Desembre de 2005
CondicióObrera, Mestra
OcupacionsMilitant comunista
Condició jurídico-étnicaSoltera
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsFederació Universitària Espanyola (FUE)

Llocs de vinculació

Biografia

st1\:*{behavior:url(#ieooui) }

la Guerra Civil molt especial. Fou una dona que va patir la presó durant els primers anys de la postguerra i, una vegada en llibertat, va acabar en un manicomi on passaria els següents 52 anys fins a la seua mort, el 7 de desembre de 2005. Tenia aleshores 90 anys.

la Guerra Civil.

la Federació Universitària Espanyola (FUE).

Acabada la guerra, Antonia Mecha fou detinguda el 26 d’abril de 1939. Va passar per la presó de dones d’Elx i per altres presons alacantines com la de Monòver. La seua família recorda que es va tallar el cabell al zero i, com que era una dona molt curiosa amb el seu aspecte, així la van treure al carrer en alguna ocasió. Fou purgada també amb oli de ricí i degué passar per tot un calvari. No obstant això, quan per fi fou jutjada per un consell de guerra sumaríssim a Alacant el 10 de març de 1942, les acusacions foren francament insignificants. Fou jutjada amb Asunción Junquera Mera, mestra nacional procedent d’Astúries, i les dues foren condemnades a sis anys i un dia de presó major per un delicte d’excitació a la rebel·lió. Eren dues dones antifeixistes que rebutjaren absolutament el cop d’estat del 18 de juliol de 1936.

Antonia Mecha va eixir en llibertat condicional en el mateix mes de març de 1942, després d’haver complit dos anys, onze mesos i 14 dies de presó. Tornaria a ser detinguda el 2 d’abril de 1945 i sotmesa a un altre procediment sumaríssim el 12 de maig de 1945, per passar a romandre al Reformatori d’Alacant fins al 19 de juny d’aquell mateix any. A partir d’aleshores, la que fou una magnífica i esforçada estudiant començaria a perdre el cap a poc a poc. Passà aleshores per centres psiquiàtrics de Múrcia i València i va acabar sent reclosa en l’aleshores anomenada Granja Psiquiàtrica de Sant Joan d’Alacant. Hi passaria els darrers 52 anys de la seua vida.


Referències bibliogràfiques

Ors Montenegro, Miguel (1995). La represión de guerra y posguerra en Alicante (1936-1945). Alicante: Instituto de Cultura Juan -Gil Albert.

Referències audiovisuals

“Resultat provat i així es declara que les processades:

ANTONIA MECHA CAMPELLO, d’antecedents esquerrans. Durant la dominació roja va viure a domicilis pertanyents a persones de dretes que havien sigut requisats. Féu activa propaganda d’aquell règim i per espai d’algun temps fou auxiliar de la policia en la instrucció d’atestats a elements d’ordre, mitjançant la prestació de serveis burocràtics.

ASUNCIÓN JUNGUERA MERA, d’ideologia marxista arrelada, ja que va eixir voluntàriament d’Astúries abans de ser alliberada la regió per les forces nacionals, i vingué a la zona roja on desenvolupà a diverses localitats els serveis de la seua professió de Mestra Nacional. La seua conducta amb posterioritat a l’alliberament ha estat de resistència passiva a la implantació dels principis del Règim Nacional Sindicalista. Durant el domini roig es va expressar a favor d’aquell règim (…)”.

Font: Arxiu personalde Joaquín Grau García, Elx.


Biografia n.4099 per Miguel Ors Montenegro
2010-10-04 12:11:39

Tornar Inici