Almodis, de la Marca

Biografia

Filla dels comtes de la Marca, Bernat i Amàlia, el seu destí va ser, com el de tantes altres noies nascudes en el si de famílies nobles, el de segellar pel matrimoni paus i aliances més o menys duradores amb veïns territorials. Efectivament, amb menys de 15 anys, al 1035, van casar-la amb Hug el Pietós, senyor de Lusignan, amb el qual el comtat de la Marca mantenia una aferrissada lluita al llarg de la segona dècada del segle XI. D'aquest matrimoni va néixer el seu primer fill Hug, però aquest naixement no impedí que el matrimoni se separés cap a 1040. Unes noves aliances del comtat de la Marca l'uneixen al comte Ponç II de Tolosa. D'aquest enllaç neixen altres quatre fills: els bessons Guillem i Ramon, que heretaran successivament el comtat, Hug i Almodis. Aquest matrimoni es trencà cap a la segona meitat de l'any 1053 ja que Almodis i Ponç subscriuen un document al juny d'aquest any i al febrer de 1054 apareix ja rebent un jurament de fidelitat juntament amb Ramon Berenguer I, el seu darrer espòs. Un text extraordinari del geògraf andalusí al-Bakri narra la història d'aquest divorci i de la unió d'Almodis i Ramon Berenguer I. Aquesta unió va suposar l’excomunió de la parella comtal, dictada pel Papa a instàncies de Blanca d’Empúries, esposa repudiada de Ramon Berenguer I, i la comtessa Ermessenda.

Dotada esplèndidament i associada al govern per Ramon Berenguer I, va desenvolupar una intensa labor política i diplomàtica que va tenir com a resultat la seva acceptació per part de la comtessa Ermessenda, la consolidació del comtat de Barcelona, un cop superades les revoltes que se succeïen des dels primers temps del mandat de Ramon Berenguer I, que es posa de manifest amb la profusió de juraments de fidelitat que recull la documentació, la consagració de la catedral romànica de Barcelona, acabada gràcies a la generositat dels comtes de Barcelona, i, finalment l’aixecament de l’excomunió l’any 1058. Almodis continuà realitzant una intensa labor de govern. Entre les accions més destacades trobem la seva participació en la renovació del dret, les accions diplomàtiques amb els governants de les taifes veïnes, documentades amb la carta que li escriu l’emir de Dènia, la compra del comtat de Carcassona i Razès i la seva constant aparició a la documentació actuant juntament amb el seu marit, rebent juraments de fidelitat, signant convinences, en definitiva governant.

Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Referències bibliogràfiques

Miquel Rosell, F. (1945-1947). Liber Feudorum Maior: cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Referències gràfiques

Almodis amb els eu espòs, Ramon Berenguer I adquiereixen Carcassona de Ramon Guillem de Cerdanya i la seva muller Adelaïda l'any 1067. Miniatura del Liber Feuodorum Maior (Arxiu de la Corona d'Aragó). Font: http://www.mcu.es/[Consulta: 27/02/2010].

Biografia n.419 per Elena Cantarell Barella
2010-09-28 10:48:39