Biografia
Arsenda podria provenir de la família Bernat de Fluvià; s’ha especulat també que podia ser filla dels vescomtes de Girona o dels senyors de Montanisell, sense massa fonament. En coneixem dues germanes, Ermessenda i Quixol. Es casà amb Arnau Mir de Tost, uncavaller del comtat d’Urgell que intervingué a la frontera contra els musulmans especialment amb la conquesta de la Vall d’Àger.No coneixem, doncs, amb certesa el seu origen i la definim com Arsenda d’Àger o com Arsenda de Tost .
Arsenda figura por primera vegada al costat del seu marit l’any 1033 en l’escriptura de compra conjunta del castell de Llordà (Pallars Jussà). Tingué cinc filles i dos fills, però només li sobrevisqueren dues filles, Letgarda, que es casà amb Ponç Guerau, vescomte de Girona, i Valença, que ho feu amb Ramon V, comte de Pallars Jussà; els altres moriren infants, tret de Guillem que arribà a l’adolescència.
Arnau i Arsenda conqueriren i repoblaren la vall d’Àger (la Noguera). En una donació del 1048 afirmen que obtingueren les terres ambdós per la misericòrdia de Déu que tant els havia afavorit i els havia donat de mans dels sarraïns. Allà van fundar la canònica de Sant Pere, en agraïment a Déu, que després de molts perills i tribulacions els havia donat la victòria. Arnau i Arsenda, sempre parlen d’ambdós en plural, es consideren conqueridors, repobladors i edificadors. No sabem si Arsenda va agafar l’espasa al costat del marit, però sí que el recolzava, administrava el patrimoni, participava activament en l’organització del territori i en la repoblació de la vall, i que establia famílies camperoles i atorgava cartes de poblament.
Fou una hàbil diplomàtica: per la seva intervenció l’abat Oliba envià unes relíquies per l’església de Sant Martí de Tost (Alt Urgell) consagrada l’any 1040; la carta de l’abat a Arnau Mir especifica que els envia a petició de la seva dilectíssima muller. Feu una tasca conciliadora en les guerres feudals al Pallars, en la convinença signada entre Ramon V de Pallars i Arnau Mir, que culminaria amb el casament del comte i la seva filla. Consta que el primer pas per arribar a l’acord l’havia fet Arsenda, que se’ns presenta en una faceta pacificadora.
Arsenda va firmar testament el 23 de maig del 1068. Distribuïa les seves coses amb gran tranquil·litat, recordava els espais que havia recorregut al llarg de la seva vida per mitjà dels castells i temples. Es va ocupar de la dotació d’esglésies i de la construcció de camins, de ponts i de cinc hospitals situats a pobles vinculats a la seva vida: Àger, Montmagastre, Artesa, Llordà i Tost.
Repartia els seus luxosos vestits entre catedrals, esglésies i monestirs d’arreu de Catalunya; deixava alguns objectes personals a la seva filla Valença i a la seva germana Ermessenda; els vestits de lli i de llana a les seves serventes. Per acord amb el seu marit considerava com a propis la meitat dels béns mobles, incloses les armes. Entre els objectes preciosos destaquem els escacs de cristall de roca d’origen àrab que manava acabar i deixava en mans de seu marit.
També deixava Arnau Mir com a usufructuari dels drets que ella tenia sobre castells i terres, i suggeria la successió per les filles i néts i la tinença en feu dels castells pels seus nebots, els Bernat de Fluvià, sense especificar si eren fills d’un possible germà o d’una de les seves germanes. Arsenda fou una dona activa, sensible, culta i amb un sentit molt personal de la religiositat, la fidelitat, l’ amor i el poder.
Referències bibliogràfiques
Bonnassie, Pierre (1981). Catalunya mil anys enrera. Barcelona.
Fité, Francesc (1985). Reculls d’Història de la Vall d’Àger. Àger.
Lladonosa, Josep (1974). Arnau Mir de Tost. Barcelona: Dalmau.
Pedro Sanahuja, Pedro (1961). Historia de la Villa de Áger. Bacelona: Ed. Seràfica.
Vinyoles, Teresa; Sancho, Marta. Lo material y lo simbólico en los testimonios de mujeres del siglo XI. P. 265- 283.
Referències audiovisuals
Ascari Mundó, «Entorn de la carta de l’Abat Oliva a Arnau Mir de Tost». En:Analecta montserratina IX (1962), p. 267-276.
Corredera, Eduardo. El archivo de Ager y Caresmar, Balaguer, 197.8
Liber Feudorum Maior. Cartulario real que se conserva en el ACA. Barcelona 1944-1946.
Els pergamins de l’arxiu comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera, 1995-1999.
Sanges, Domènec. «Documents de Guissona del segle XI». En:Urgelia III (1980), p.159-305.
Referències gràfiques
http://www.gencat.cat/diue/img/img_34591106_1.gif
Biografia n.420 per Teresa Vinyoles Vidal
2010-09-28 10:50:06