Ende
End, Eude
| Naixement | 950 (circa) |
| Defunció | 1000 (circa) |
| Condició | Monja, Pintora |
| Ocupacions | Pintora, il·luminadora, religiosa |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
| Naixement | 950 (circa) |
| Defunció | 1000 (circa) |
| Condició | Monja, Pintora |
| Ocupacions | Pintora, il·luminadora, religiosa |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Ende o Eude la pintora i religiosa que es reconeix autora de les cent quinze miniatures que il·luminen el còdex de Girona del Beat de Liébana, ho fa en el colofó del manuscrit amb les paraules següents: En depintrix o Ende pintrix et Dei aiutrix. Frater Emeterius et presbiter (En o Ende pintora i ajudadora de Déu. Frai Emeteri prevere). Les imatges pintades per En fan d’aquest manuscrit el més ric en imatges dintre de la tradició de comentaris a l’Apocalipsi iniciada pel monjo Beat de la Vall de la Liébana.
Ende deixa passar a través seu, del seu cos, de les seves mans la plasmació d’allò innombrable, del diví, i ajuda Déu a fer-se present en el manuscrit. I el prevere Emeteri, il·luminador d’altres Beats acredita l’autoria d’En o Ende.
En com recull en la inscripció del colofó en té consciència clara de la seva obra, i de la importància de la seva tasca de pintora, perquè és ella la que deixa passar a través de les seves mans allò diví que es concretarà sobre el pergamí, en grans i belles imatges. Imatges que són un text del Comentari de l’Apocalipsi que es llegeix per sí mateix, i que acompanya l’altre text, l’escrit.
La pintora En permet constatar una vegada més la transcendència que hi ha en cada criatura humana, en cada home i en cada dona. És en aquest sentit que es pot interpretar el text Dei aiutrix (ajudadora de Déu), les seves mans possibiliten la plasmació en imatges de la història de la transcendència en la terra, i també la del que s’ha de fer per arribar a la veritable transcendència amb Déu a la fi dels temps.
En o Ende una dona, una pintora i religiosa fa la seva creació partint de sí mateixa, això fa que les imatges del còdex de Girona del Beat siguin diferents a la d’altres Beats atribuïts a pintors. En és l’artista que crea no només el còdex més ric en miniatures, sinó també l’exemplar amb la paleta de colors més variada, i el manuscrit en el que hi ha una interpretació més personal d’algunes de les escenes o passatges.
Catedral de Girona, Manuscrit 7 (Cat. Gir. Ms. 7).
El còdex de Girona del Beat de Líebana pintat per Ende, fou copiat per el prevere Senior, en lletra visigòtica, sobre una bona vitel·la, i amida 405 x 270 mm. El manuscrit es va copiar al regne de Lleó, possiblement al scriptorium del monestir de Tábara, o algun dels seus centres dependents. El còdex fou encarregat per l’abat Domingo, però no sabem en quin monestir va exercir el seu càrrec.
L’exemplar del Beat que es conserva a Girona pertanyia al cabiscol Juan qui el va llegar a Santa Maria, tal com consta al seu testament datat el 6 d’octubre del 1078.
Els manuscrits de la família dels Beats recullen un comentari de l’Apocalipsi de sant Joan. Es sorprenent el nombre d’exemplars copiats, pintats en els diversos escriptoria dels regnes peninsulars, i també les seves dimensions i quantitat de miniatures, aquesta seria una de les característiques d’aquests manuscrits. La historiografia destaca l’antinaturalisme de les imatges, com a resultat de la confluència de diferents vies representatives i iconogràfiques, que es concreten en formes estranyes en les formes occidentals fins aleshores.
Un Beat o Beatus era més que un comentari al Apocalipsi, perquè al text del comentari es varen incorporar progressivament d’altres textos i imatges, i a vegades, imatges sense text, fins a formar un llibre força complex, i potser el còdex de Girona és un del més complexos.
El còdex de Girona del Beat i d’altres de la mateixa família estaven destinats com a llibres de luxe i molt cars, sobretot en una època –com la final del segle X i inicis del segle XI- i a uns territoris no especialment rics –com els peninsulars-, als grans monestirs i a algunes catedrals que els encarregaven per a les seves no gaire fornides biblioteques
DUODA. Revista d'Estudis Feministes, 27, p. 109-124.
Aragón en la Edad Media, XVII, Saragossa, p. 5-26.
Feminist Art Journal, 5.1., p. 5-10.
, Barcelona: Moleiro, 1995.
The narrative Sequence in the Preface to The Girona Commentaries of Beatus on the Apocalypse, Standorfd University Press.
, Barcelona: Gran Enciclopedia Catalana, 1998, p. 130-132.
Biografia n.425 per M. Elisa Varela Rodríguez
2010-09-28 13:30:27