Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 427

Ermessenda, de Carcassona

Naixement975 (circa)
DefuncióSant Quirze de Besora
Ripollès
Març de 1058
Relacions familiars:Filla de Roger de Carcassona i d’Adelaida. Muller de Ramon Borrell, comte de Barcelona. Mare de Berenguer Ramon I, comte de Barcelona i d'Estefania, reina de Navarra. Àvia de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, Sanç d'Olèrdola, Guillem I, comte d'Osona, Bernat Berenguer i Sibil·la, muller d'Enric de Borgonya.
CondicióComtessa
OcupacionsComtessa de Barcelona
Condició jurídico-étnicaVídua
Usufructuària
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Ermessenda es va casar vers el 993 amb Ramon Borrell, comte de Barcelona (992-1017). Va participar activament en els afers de govern al costat del seu marit i també en nom seu durant la seva absència. En aquest sentit, la trobem en algunes expedicions militarsa l’Ebre i el Segre, el resultat de les quals fou l’obtenció d’un bon nombre de fortaleses en aquesta zona de frontera, i també afavorint la tasca repobladora i colonitzadora de la terra. Sembla que Ermessenda fou mare de tres fills: Berenguer Ramon, un noi que moriria essent infant i una noia anomenada Estefania, que arribaria a ser reina de Navarra.

Un cop vídua, va governar com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I. En el seu testament, Ramon Borrell la deixava com a titular vitalícia dels seus comtats, de manera que, d’acord amb el dret de l’època, ella esdevenia senyora i usufructuària del patrimoni marital, sempre que no es tornés a casar. Ermessenda es va fer càrrec del govern, amb el suport de magnats, bisbes, abats i jutges, amb els quals va dur a terme una tasca pacificadora, de fundacions religioses, de repoblació i recuperació econòmica. En aquest sentit, la figura d’Ermessenda de Carcassona destaca per la seva defensa del dret i el poder públics, per sobre dela força i l’arbitrarietat, en uns moments difícils en què les insurreccions i les violències de la noblesa anaren imposant l’ordre feudal.

L’any 1023, Ermessenda deixà els comtats en mans del seu fill Berenguer Ramon, el qual reclamava poder governar tot sol, malgrat els drets que pogués tenir la seva mare per raó del seu dot i el testament del seu marit. L’any 1035 Ermessenda inicià un segon període de govern durant la minoritat del seu nét Ramon Berenguer I. El 1039 començà el conflicte amb el seu nét, el qual volia prescindir de la tutela de la seva àvia. Quatre anys més tard se signà una concòrdia entre Ermessenda i Ramon Berenguer I, de manera que ella li reconeixia el domini i el govern dels comtats, tot i els drets que ella pogués tenir. Les relacions amb el seu nét tornaren a deteriorar-se, aquest cop amb motiu del seu casament l’any 1052 amb Almodis de la Marca, fins al punt que Ermessenda va aconseguir que el papa Víctor II excomuniqués la nova parella. Les tibantors entre tots dos acabaren l’any 1057 amb un nou acord que suposava la venda de tots els drets que Ermessenda pogués tenir sobre el patrimoni comtal. La vella comtessa, que aleshores deuria tenir uns vuitanta-dos anys, va retre homenatge a Ramon Berenguer i a la seva muller Almodis i es comprometé a gestionar l’aixecament de les excomunions que pesaven damunt d’aquests. Ermessenda es va retirar a Besora i aquell mateix any va atorgar testament, en el qual explicitava el seu desig de ser enterrada a la catedral de Girona, que ella havia fet bastir. Les seves darreres voluntats eren també testimoni de la seva pietat i de la seva privilegiada posició econòmica.


Referències bibliogràfiques

Abadal i de Vinyals, Ramon d' (1986). Dels visigots als catalans. Barcelona: Edicions 62.

Aurell, Martin (1998). Les noces del comte: matrimoni i poder a Catalunya (785- 1213). Barcelona: Omega.

Bonnassie, Pierre (1981). Catalunya mil anys enrera: creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI. Barcelona: Edicions 62.

Marquès, Josep M. (1993). Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona: s. IX- XIV. Barcelona: Fundació Noguera.

Pladevall i Font, Antoni (2000). La comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, i la seva contribució als inicis de l'art romànic: lliçó inaugural del curs 2000-2001. Barcelona: Amics de l'Art Romànic.

Vinyoles Vidal, Teresa (1999). «Ermessenda, Guinedilda... les dones de l’any mil». En: Gerbert d’Orlhac i el seu temps. Vic: Eumo, p. 175-187.

http://www.ub.edu/duoda/diferencia/html/ca/secundario14.html. [Consulta: 11/11/2009].


Referències gràfiques

Font: http://www.pedresdegirona.com/a1clic/Imatges/llegenda_7.jpg[Consulta: 28/02/2010].


Biografia n.427 per Mireia Comas Via
2010-09-28 13:32:12

Tornar Inici