Biografia
Va ser l'última abadessa de de Sant Joan de les Abadesses, monestir que va fundar el 887 Guifré el Pilós per a la seva filla Emma. Ingilberga ocupà el càrrec entre el 996 i el 1017. Sembla que el seu pare, Oliba Cabreta, penedit de les disbauxes que havia comés al llarg de la seva vida, ho va deixar tot preparat perquè la seva filla il·legítima entrés a Sant Joan. L'ambició política i expansionista de Bernat Tallaferro, el germanastre per part de pare, que aspirava a tenir una diòcesi dins dels seus territoris, actuà fins al punt de fer fora a les monges. Tot aprofitant els rumors, certs o no,que corrien sobre la falta de moralitat de les religioses, en general,i de la seva abadessa, en particular, va cercar tot tipus d'ajuts per foragitar-les. L'escàndol arribà a Roma, i Benet VIII instà Ingilberga a presentar-s'hi per respondre les acusacions de les quals era objecte. No ho va fer i va ser declarada en rebel·lia. El 26 de gener de 1017 apareix una butlla en què es determina l'expulsió de les monges de Sant Joan i l'ocupació per monjos aquisgranesos. La comunitat femenina fou repartida entre el monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i el de Sant Daniel de Girona. Ingilberga es va retirar a Vic, on va morir,i Tallaferro va adquirir la jurisdicció del monestir.
Referències bibliogràfiques
Els oblidats comtes de la Cerdanya (798-117). Sant Vicent de Castellet: El Farell.
Els monestirs catalans. Barcelona: Destino.
Biografia n.431 per Teresa Julio Giménez
2010-09-28 13:52:46