| Naixement | (Llemosí) França s. xi |
| Defunció | 1090 (circa) |
| Relacions familiars: | Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d'Almodis, comtessa de Barcelona. Casada amb Artal I de Pallars Sobirà, mare d’Artal II i Ot, bisbe d’Urgell. |
| Condició | Comtessa |
| Ocupacions | Comtessa de Pallars Sobirà |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Almodis i va passar a formar part de la política matrimonial del casal de Barcelona. Ramon Berenguer I la va prometre amb Guillem II de Besalú, qui s’havia significat per la seva resistència a reconèixer la sobirania del comte de Barcelona. El seu prometatge amb Llúcia de la Marca, al desembre de 1054, venia a segellar un pacte que Guillem de Besalú no va respectar. Aquest, tot i que havia fet donació a Llúcia de la dècima marital i dels comtats de Berga i de Ripoll, va trencar la paraula de matrimoni així com el jurament de fidelitat que havia fet al comte de Barcelona i va tornar a atacar les possessions d’aquest darrer.
Llúcia entra de nou en el joc d’aliances per matrimoni que manté Ramon Berenguer i es casa, l’any 1058, amb Artal I de Pallars Sobirà. Aquest matrimoni se segella amb la donació de la dècima marital i amb la cessió per part del comte de Pallars de deu castells de gran importància estratègica. La seva carta d'esponsalici (c.1060) conté la promesa per part d'Artal de no abandonar mai Llúcia per cap motiu, excepte si aquesta contreia la llepra, així com a no actuar de manera que ella es vegi obligada a abandonar-lo. Diu textualment: «Et predictus Artallus, comes, non dimittat predictam Luciam, dum viva fuerit, per ullam occasionem, si leprosa non fueri; et predictus Artallus, comes, non faciat ullam calumpniam neque impossibilitate ad iam dictam Luciam, ut ipsa eum dimittere debeat» (LFM, 37).
Llúcia apareix a la documentació actuant juntament amb el seu marit, no únicament en actes de donacions i fundacions pietoses sinó amb altres actes de caire polític i de gestió. Apareix representada a l’absis de Sant Pere de Burgal en actitud de donant.
. És juntament amb Ramon Berenguer III, la tutora dels fills d’Ermengol IV, segons ell mateix ordena en el seu testament, i membre del consell de regència del comtat d’Urgell durant la minoria d’Ermengol V. Va morir l’any 1091 poc abans que el seu fill Ot esdevingués bisbe d’Urgell.
AURELL, Martin. (1995). Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213). París: Publications de la Sorbonne.
Miquel Rosell, F. (1945-1947). Liber Feudorum Maior: cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Biografia n.432 per Elena Cantarell Barella
2010-09-28 13:55:45