| Naixement | 900 (circa) |
| Defunció | s. x |
| Relacions familiars: | No tenim notícies de les relacions familiars de Maria, potser una religiosa d'alguns dels monestirs femenins gironins, o potser una dama noble de les terres gironines. |
| Condició | Monja, Noble |
| Ocupacions | Brodadora, abadessa de Santa Maria de les Puelles?, noble |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Església de Sant Feliu de Girona |
| Llocs de vinculació |
L’escriptura de l’estola de l’artista brodadora Maria, fos o no l’abadessa del mateix nom, permet situar-la entre mitjans i finals del segle X, i la varietat dels textos brodats o pintats permeten pensar que es tracta d’una religiosa amb una formació i cultura suficients que li permeten fer una variada selecció de textos, una religiosa d’origen aristocràtic amb temps per teixir, brodar, pregar, llegir i estudiar.
L'obra que va brodar Maria fou una estola, un ornament que fan servir elssacerdotsiels diaquesa la litúrgia. L'estolaés una peça de teixiten forma de banda que es penjava al coll,i les puntes de la qual queien sobre el pit, i normalment eren una mica més amples que la resta de la peça.
L’estola està formada per tres fragments: una tira central blanca amb inscripció monocroma i dues tires laterals amb inscripció blanca sobre fons vermell, cosides a la central.
El fragment més llarg té figurada en el centre la Verge Maria.
El fragment mitjà no conserva cap broda, però està enfosquit i desgastat en la part central, potser perquè era lo zona que tocava la part posterior del coll.
El fragment més curt té en un extrem un brodat amb forma trapezoïdal on hi figura el bateig de Crist per Joan Bautista al riu Jordà, i en l'altre extrem amb la mateixa forma hi ha brodada l'escena del martiri de sant Llorenç.
L'estat de l'estola permet apreciar en alguns punt la trama del teixit, possiblement de lli i seda. L'estolava serbrodada amb fil blanc, vermelló, blau cel, blau d'ultramar, i or, amb punt de matís no molt fi, sobre una base de tafetà de lli color blanc.
Per transcriure de forma ordenada les inscripcions seguirem l’estructura del teixit, l’estructura i conservació de la peça fa que alguna de les inscripcions resti incompleta. La datació de la peça i de l’escriptura encara està sotmesa a revisió i discussió, però les lletres semblen correspondre a mitjans o finals del segle X, alguns autors allarguen la datació fins a principis del XI.
Al centre de l’estola hi ha la inscripció:
- [IN NOMI]NE DOMINI NOSTRI HIESU XP[IST]I,
- PATREM CUM PROLEM [E]ORUMQUE SP[IRITU]M ALMUN
- [UTRI]USQUE, TRINUM DEITATIS CREDIMUS UNUM
A la franja lateral superior es llegeix:
- XP[ISTU]S VINCIT, XP[ISTU] REGNAT, XP[ISTU]S IMPERAT;
- EXAUDI XP[IST]E, TU ILLUM ATIUUVA;
- SALUS ET VITA S[AN]C[T]A MARIA, TU ILLUM ATIUUA.
- REDEMTOR NOSTER, REDEMCIO TUA NE PEREAT IN NOBIS.
- ([SCI]AS o [VIDE]AS), AMICE MARIA ME FECIT;
- QUI ISTA STOLA PORTAVERIT SUPER SE
- ORA PRO ME SI DEUM ABEAD A[TIUTOREM].
.
- BENEDICAD NOS DEUS PATER, CUSTODIAT NOS [HIESUS] XP[ISTU]S, INLUMINET NOS SPIRITUS SANCTUS.
- VITE NOSTRE CONFIRMED NOS VIRTUS XP[IST]I;
- INDULGEAT NOBIS DOMINUS [UNI]VERS[A DELICTA NOSTRA]-
- ATIUTORIUM NOSTRUM IN NOMINE DOMINI QUI M[E...]
Als brodats es llegeix:
A l’extrem dret: LEVITA LAURENCIUS
Al central: S[AN]C[T]A MARIA ORA PRO NOBIS
A l’esquerre: IOANN[ES] BABDIZAD XP[ISTU]M
La sel·lecció de textos comença amb la invocació (In nomine….), seguida de dos hexàmetres (Patrem cum… Utriusque, trinum…). Els fragments de la franja superior són extrets de les Laudes litúrgiques utilitzades per les coronacions imperials i reials carolingies –segons Mundó-, conegudes també com Laudes Hincmari.
Els fragments de la franja inferior pertanyen a una benedició episcopal que es feia al final de la missa; i la invocació (Atiutorium nostrum in nomine…) és del Salm 123,8, i serveix per tancar la pregaria de l’artista brodadora, Maria.
A l’estola es fan servir majúscules, és a dir, capitals epigràfiques, excepció feta de la Q i de la U, escrites a les franges que són lletres uncials.
Les grafies són de tradició catalana. Només abrevia els nomina sacra. Els signes de separació, i decoratius –com daus, creu gammada, greca…- son propis de la tradició tèxtil, més que de l’epigràfica. La comparació de l’escriptura de l’estola amb d’altres materials escrits porta a datar-la a la segona meitat del segle X.
La seqüència dels textos de l’estola, interromputs pels brodats del centre i dels extrems, fa pensar que l’artista havia planejat la peça en dos moments propers, i probablement per a un lloc de culte dedicat a sant Llorenç, més que per al sepulcre de sant Narcís, Maria hauria donat l’estola per el nou sepulcre de sant Feliu, les restes del qual van ser exhumades cap el 984 pel bisbe Miró Bonfill, com ho explica el seu nebot, l’abat i bisbe Oliba en uns versos.
Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie, París, 1924-1950.
Matrice. Pensiero delle donne e pratiche artistiche. Suplement al núm. 68 de Via Dogana. Rivsita di pratica politica. Milà: Libreria delle Donne di Milano.
Aragón en la Edad Media, XVII, Saragossa, p. 5-26.
Feminist Art Journal, 5.1., p. 5-10.
Biografia n.434 per M. Elisa Varela Rodríguez
2010-09-28 14:07:32