Peronella d’Aragó

Biografia

Ramir, bisbe de Roda-Barbastre i germà d’Alfons el Bataller, mort sense fills, deixà la seu episcopal per fer-se càrrec del regne d’Aragó i a l’any 1135 es casà amb Agnès de Poitiers, vídua del vescomte de Thouars. D’aquest matrimoni nasqué Peronella. Poc després del naixement, l’agost de 1137, Ramir prometé la seva filla amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, de 24 anys d’edat. En l’acte d’esposalles els dos homes pactaren que el rei aragonès donava al seu futur gendre tot el seu regne encara que Peronella morís i, a canvi d’aquesta donació, Ramir II tindria el domini sobre les terres del comte de Barcelona. Peronella faria de transmissora d’un regne però no tindria el poder. Ramon Berenguer respectà sempre el seu sogre i la seva muller, i es titulà “Princeps Aragonum” imai rei d’Aragó. El rei aragonès es retirà poc temps després al monestir de San Pedro el Viejo, a Osca. La mare retornà així que pogué a Thouars, prop de Tours, on vivien els fills del seu primer matrimoni.

El 1150 Ramon Berenguer IV i Peronella es casaren a Lleida, acabada de conquerir. Ell tenia 37 anys i ella 14. Del matrimoni van sobreviure tres fills i dues filles. Poc abans de néixer Ramon, el primer fill, la reina d’Aragó va fer testament preveient la seva possible mort. Deixava tots els seus béns a aquest fill, qui quedava, però, sota la tutela del seu marit i qui havia d’esperar la mort d’aquest per ser proclamat rei d’Aragó. Després vingueren Sanç, Dolça, casada amb Sanç I de Portugal, Pere i Leonor que moriren joves.

Peronella quedà vídua l’any 1162 en morir el seu marit de camí cap a Torí. El comte va fer un testament oral davant dels nobles Guillem Ramon de Montcada, d’Albert de Castellvell, d’Hug de Cervelló i del prevere Guillem. Nomenava el seu fill gran hereu de totes les terres i drets, perquè disposés del regne d’Aragó com a rei. Ramon Berenguer no reconeixia el poder de la seva esposa sobre Aragó; l'acceptava com a transmissora de drets però no com a propietària d’aquests drets. A la seva esposa només li deixà el comtat de Besalú i Ribes. Ni tant sols la nomenà tutora dels fills, tots menors d’edat, que posà sota la tutela de Déu i del rei Enric II d’Anglaterra. De fet, se seguien els criteris consignats en les esposalles firmades per Ramir i Ramon Berenguer.

Peronella tingué dos moments en els quals actuà com a reina: en la renúncia, el 1164, del seu regne a favor del seu fill gran Ramon, al qual canvià el nom li imposà el d’Alfons i en el seu últim testament sagramental, on confirmava el nomenament d’Alfons com a rei. Quan féu el primer testament al moment d’infantar el primer fill, condicionava la transmissió del seu regne a la seva descendència si el fill era varó. Si era nena i ella moria, llegava tota la seva terra a Ramon Berenguer. Aquesta voluntat responia a la consideració que una dona no podia governar un regne.

Peronella visqué tota la vida a l’ombra del seu marit, al qual se li donà l’atribut de sant per la gran fama que tenia d’home auster, just i equilibrat en tots els afers.

La reina morí el 1174 i va ser enterrada a la seu de Barcelona per disposició pròpia.

Referències bibliogràfiques

Dames, reines, abadesses. Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval. Barcelona: Alberti.

Los condes de Barcelona vindicados, y cronologia y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca. Barcelona: Imprenta J. Oliveres y Monmany.

Fuente, M. Jesús (2003). Reinas medievales en los reinos hispánicos. Madrid: La Esfera de los Libros.

Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

Referències gràfiques

Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Liber Feudorum Maior. Font: http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/durant/12.html[Consulta: 27/02/2010].

Biografia n.436 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-09-28 14:30:06