Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 440

Aldonça, de Bellera

Naixement1370 (circa)
DefuncióRialp
Pallars Jussà
1435 (circa)
Relacions familiars:Muller d'Arnau Guillem de Bellera.
CondicióNoble
OcupacionsNoble
Condició jurídico-étnicaVídua
Adscrita als moviments

Biografia

Documentem a Aldonça com a vídua d’Arnau Guillem de Bellera; no hem pogut saber el seu llinatge, ve citada amb el del marit amb qui es casà vers 1390.

Arnau Guillem va tenir rellevància política, arrandedefensar el Pallars de la invasió del comte de Foix (1396); fou veguer de Barcelona (1399-1405); governador de València des de 1409, ocupava el càrrec durant l’interregne que succeí a la mort del rei Martí. Es va enfrontar a les tropes que donaven suport a Ferran d‘Antequera, fou derrotat i morí a la batalla de Morvedre (1412). Un fill seu homònim fou obligat a dur damunt una pica el cap del pare i el noi moriria en aquell context.

Aldonça també fou mare de Jaume, hereu de la baronia que es casà amb Blanquina de Pallars, i de dues filles: Aldonça, que es casà amb el senyor de Sant Vicenç dels Horts, i Elionor, que es casà amb el vescomte de Coserans. A més el seu marit havia tingut descendència il•legítima: Lancelot i Violant, de qui es va ocupar Aldonça.

Els tràgics esdeveniments van canviar la seva vida i la vídua visqué retirada al castell de Rialp, del que era senyora des del seu casament.

La senyora de Bellera vivia en el seu castell pallarès, des d’on governava amb amabilitat i justícia la vila i les valls, quan fou atacada pel comte Arnau Roger IV de Pallars, un home jove, impulsiu i amic de grandeses, que fou violent amb les dones de l’entorn. La matinada del 16 de febrer de 1430, Aldonça dormia en una cambra situada dalt de la torre, quan el comte va entrat al castell. Ella va sortir a la terrassa i va veure el comte amb uns 50 homes amb ballestes. El va saludar cordialment: «Deus vos do bon jorn. Com sou tant matiner?». Va optar per la resistència ferma però pacifica, no agafaria les armes, però no es va posar a plorar, ni a cridar, ni a implorar, ni es va desmaiar. Després d’unes paraules, el comte la va agafar pel braç i li va dir que es tingués per presa. Ella va respondre que no es tenia per presa; va entrar a la seva cambra i es a tancar allà. El castell va quedar en mans d’un grup d’homes armats, mentre el comtedepredava el poble i les valls. Aldonça va continuar a la torre i des d’allà donava ordres als camperols perquè no resistissin amb les armes, que més se'ls estimava vius que morts. Els demanava que es rendissin i juressin fidelitat al comte i que denunciessin els fets a la reina, igual que ho feia ella.

El comte, a mitjans de març, a causa de les cartes reials, es va veure obligat a treure la guarnició que custodiava Rialp i els va dir que retornessin la llibertat, les terres i la fidelitat dels pagesos a Aldonça. Ella no ho va acceptar. Exigia la presència de la justícia reial i es va quedar a la torre fins que el governador de Catalunya, en nom de la reina, la va alliberar el 30 de març. Poc després, el jutge dictava sentència contra el comte de Pallars que havia d’indemnitzar a la senyora i als camperols.

No sabem quan va morir Aldonça, però fou soterrada a Rialp i ja seria morta l’any 1435, quan el seu fill va vendre la baronia.


Referències bibliogràfiques

Els castells catalans (1979).Barcelona: Dalmau, vols. I i VI-2.

Próspero de. Colección de documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, vol. 12.

Armand de (1989). Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Barcelona:Enciclopedia Catalana.


Referències audiovisuals

Laurentius (1970). Historiarum Ferdinandi regis Aragonie. Valencia: Anubar (Textos medievales, 41).

Arxiu de la Corona d'Aragó, Reial Audència, Processos, 1430.

Arxiu de la Corona d'Aragó, reg. 2746, fols. 2r. - 4v.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Antoni Vinyes, 154/112.


Biografia n.440 per Teresa Vinyoles Vidal
2010-09-28 10:47:46

Tornar Inici