Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 442

Bella, d'Amichi

NaixementItàlia
s. xiii
Defunciós. xiii
Relacions familiars:Mare de Roger de Llúria.
CondicióNoble
OcupacionsMare, educadora
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Bella d’Amichi era una dona procedent de la petita noblesacalabresa que fou nodrissa i dona de confiança de la reina Constança de Sicilia. Va arribar a Catalunya, procedent de la cort de Nàpols, amb la jove princesa,quan aquesta es va casar amb l’infant Pere -futur Pere el Gran-, l’any 1262.

Constança va venir a Catalunya ambel seu petit grup de fidels encapçalat per Bella que ja venia amb el seu fill Roger,el qual fou educat en les armesentre els cavallers de l’infant Pere. La crònica de Muntaner ensparla d’ellacom la mare de Roger de Llúria i sobretot com una dona sàvia i com la fidel nodrissa de la reina: «madona Bella qui nodrí la dita reina madona Constança, e ab ella venc a Catalunya, e era molt sàvia dona e bona e no es partí null temps mentre fo viva de madona la reina». Voldríem destacar aquest vincle quasi maternal amb la noia que havia nodrit, és a dir, que havia educat i preparat per la vida; interpretem aquest nodrir, no com un didatge, sinó com una tasca d’educació, de custòdia, d'aquella nena òrfena de mare, de qui ja als dotze anys el pare, Manfret de Sicília, tramitava el casament.

La personalitat i la fidelitat de Bella és lloada per Muntaner i també pel rei Pere el Gran, el qual quan va nomenar almirall a Roger de Llúria recorda els bons serveis de la seva mare, tot dient-li: «En Roger, dona Bella, vostra mare, ha ben servida la reina muller nostra, e vos havets nodrit amb nós». Roger va complir amb el seu paper d’almirall reial, i lluitava en aigües sicilianes quan s’assabentà de l’arribada de la reina a l’illa amb els seus fills i tot seguit es va afanyar a visitar-los: «Quan hac feta reverència a madona la reina, anà a besar la mà de dona Bella, sa mare; e la mare besa’l en plorant de goig més de deu vegades, així que tan estret lo tenia que no li podia hom tolre, entrò madona la reina s’hi llevà, qui els departí... Després, amb permís de la reina i de la mare, l’almirall va anar a la seva posada on li fou feta gran festa».

Veiem que, més de vint anys després, Bella seguia al costat de la reina i navegava fins a Sicília amb ella; i també com s’emocionava per poder abraçar de nou el seu fill. És un passatge ple de tendresa que expressa la relació efectiva entre la mare i el fill, i també de nou ens mostra la proximitat i la cordialitat entre de la reina i la seva nodrissa.

Ens ha semblat interessant incorporaraquesta dona al Diccionari, per fer memòria de la seva maternitat: com a mare d’un personatge tant vinculat a la nostra història com Roger de Llúria, a qui ella va promoure dins la cort de la corona catalanoaragonesa, i com a dona sàvia i bona, educadora i amiga fidel de la reina Constança.

Referències bibliogràfiques

Fullana,Lluís(1923). «La casa de Lauria en el reino de Valencia». En:Tercer Congrès d'Història de la Corona d'Aragó, València.

Soldevila, Ferran (1962). Pere el Gran. Barcelona: Institut d'Estudis catalans.

Vinyoles, Teresa (2005). Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida-Vic: Pagès-Eumo.


Referències audiovisuals

Muntaner, Ramon. Crònica cap. 18, 76 i 105.

[2]


Biografia n.442 per Teresa Vinyoles Vidal
2010-09-27 12:31:34

Tornar Inici