Constança, de Sicília i de Savoia
Naixement | 1247 (circa) |
Defunció | Barcelona Barcelonès Abril de 1302 |
Condició | Comtessa, Princesa |
Ocupacions | Comtessa de Barcelona |
Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Naixement | 1247 (circa) |
Defunció | Barcelona Barcelonès Abril de 1302 |
Condició | Comtessa, Princesa |
Ocupacions | Comtessa de Barcelona |
Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Constança de Sicília era filla de Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. El 13 de juny de 1262 es casà amb l’infant Pere, fill de Jaume I i de Violant d’Hongria i del matrimoni nasqueren Alfons (1265), Jaume (1267), Elisabet (1271), Frederic (1271), Violant (1273) i Pere (1275). El rei Pere tingué, a més, 8 fills extramatrimonials.
Manfred morí en la batalla de Benevento lluitant contra Carles d’Anjou. A partir de la seva mort, Constança apareix en els llibres de comptes com reina de Sicília. Aquest fet no era casual i indicava la clara voluntat dels llavors encara infants, Pere i Constança, de reivindicar les terres sicilianes. La reclamació d’aquests drets s’accentuà amb la cruel mort el 1268 de Conradí, cosí de Constança, ordenada per Carles d’Anjou.
1285 a Vilafranca del Penedès i fou enterrat al monestir de Santes Creus.
Constança veié com el seu fill gran, Alfons, era proclamat rei de la Corona d’Aragó i Jaume, el segon, del regne de Sicília. Aquesta nova divisió de la Corona d’Aragó tornà a portar discussions entre germansperquè Alfons no acceptava la separació de Sicília. Alfons només va regnar sis anys ja que va morir el 1291. Llavors Jaume marxà a Saragossa a ser coronat rei i el tercer fill, Frederic, es convertí en el nou rei de Sicília, considerat per Jaume II només com un representant seu. I les baralles entre els germans reis es renovaren accentuades per la intervenció del papa Bonifaci VIII. El 1295 Jaume renuncià a la corona siciliana però Frederic s’hi mantingué.
Constança, després de cedir el poder als seus fills, passà a actuar com a reina mare: estava al seu costat, aconsellant-los i animant-los. Les morts del seu marit, i sobretot la del seu fill gran, l’entristiren molt i a partir de llavors anà sempre vestida amb l’hàbit de les clarisses. El 1287, després de fer les paus amb el papat tornà a Catalunya.
Constança morí el 8 d’abril de 1302 i va ser enterrada al convent de sant Francesc, al costat del seu fill Alfons. Ben aviat s’escampà la seva fama de santa, es van narrar aparicions als seus fills Frederic i Jaume, i fou beatificada contribuint-hi la seva actitud favorable a la política delpapat.
Crònica. Barcelona: Barcino.
. En: Sanmartí,
Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
Història de Catalunya. Barcelona: Alpha.
Jaume I. Pere el Gran. Barcelona: Vicens-Vives.
Biografia n.445 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-09-28 13:09:35