Biografia
Joan
I va concedir a Francesca, vídua de Berenguer Satorra, mariner de
Barcelona, la llicència per exercir com a metgessa tot i no haver estat
examinada. El document reconeixia a Francesca els anys dedicats a
l’ofici d’obstetrícia, els anys administrant medicaments a dones
embarassades, parteres, nadons, infants i altres dones i homes que
requerissin els seus serveis. Francesca sabia preparar medicaments i
remeis adients per a cada mal, tot i no haver cursat els estudis de
medicina. Per tant, el rei es limitava a confirmar els molts anys de
pràctica que aquesta dona havia professat com a llevadora i com a
metgessa. La raó del seu saber radica en el fet que l’exercici de la
medicina havia estat des de temps immemorials en mans de les dones i,
per això, ella coneixia tan bé aquests sabers que li havien anat
transmetent oralment des de petita, probablement la seva mare o la seva
àvia.
Les
Constitucions de Catalunya prohibien l’exercici de la medicina sense
haver estudiat els anys prescrits i haver superat l’examen pertinent.
Les dones no tenien accés als estudis generals, de manera que els
estava totalment prohibit per llei exercir com a metgesses. És
durant el segle XIV que es produeix aquesta reglamentació de la
pràctica de la medicina, raó per la qual només aquelles dones que
tinguessin un permís o una llicència podien exercir dins l’esfera de la
pràctica legal. Francesca Satorra fou segurament de les poques dones
que aconseguí aquest permís. La immensa majoria de dones continuà
assistint dones i homes en les seves malalties, però al marge de la
llei.
Referències bibliogràfiques
Cabré i Pairet, Montserrat; Ortiz Gómez, Teresa (2001). Sanadoras, matronas y médicas en Europa: siglos XII-XX. Barcelona: Icaria.
Rubió i Lluch, Antoni, et al. (2000). Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Ed. facsímil. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
Lleida: Pagès.
Biografia n.451 per Mireia Comas Via
2010-09-27 15:40:25