| Naixement | Barcelona Barcelonès Maig de 1892 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Desembre de 1985 |
| Relacions familiars: | Filla de l'editor i escriptor Francesc Matheu i Fornells i de Joaquima Sadó. Casada amb Antoni Gallardo, enginyer, arqueòleg i compositor. Mare de Joan M. i Montserrat. |
| Condició | Escriptora, Burgesa |
| Ocupacions | Escriptora |
| Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Roser Matheu i Sadó va néixer a Barcelona el 12 de maig de 1892. Era la filla petita de les tres que van tenir Francesc Matheu i Joaquima Sadó, ambdós barcelonins que provenien de sengles famílies mataronines «de soca i arrel» –com deia l’autora.
La seva cura i la de les germanes va anar a càrrec de mainaderes catalanes durant ls primers anys de la seva vida. Després, les van confiar a la "señorita" Encarnación perquè aprenguessin el castellà i, quan Roser tenia sis anys, van estar al càrrec d’una professora francesa. Més endavant va assistir, també, a un col·legi particular on s’ensenyava cultura general i, als tretze anys, va tenir una professora a casa i va rebre una bona educació musical: guitarra clàssica, piano i violoncel, aquest darrer de la mà de Frasquita Vidal. També va assistir a classes de l’Institut de Cultura on va aprendre cuina i va entrar en contacte amb l’obra de Dant de la mà del doctor Antoni Rubió i Lluch.
L’ambient familiar convidava a la lectura i la jove Matheu coneixia les rondalles catalanes i llegia i recitava poesia. Ja molt gran recordava haver recitat l’oda A la Pàtria, d’Aribau o el poema No et sàpiga greu, del seu pare, en alguna vetllada familiar.
Va escriure des de jove -sense gaire entusiasme per part del seu pare- i va publicar a revistes com «Marinada», «De tots colors» o «Feminal». L’incentiu d’alguns premis de ben segur hi va contribuir. Així, el 1905 guanyà els Jocs Florals infantils que havia organitzat Palmira Ventós –«Felip Palma», celebrat a casa de Jaume Massó i Torrents.
El 1921 es va casar amb Antoni Gallardo, enginyer, compositor i arqueòleg. Amb ell es va incrementar notablement la seva biblioteca i Roser Matheu no va deixar d’escriure. Així, va ser premiada en els Jocs Florals de Sarrià, el 1923, i obtingué una medalla de la Festa de Joventut organitzada per Il·lustració Catalana. Tanmateix, el premi que verament la marcà va ser la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona de 1932, tot i que familiarment, aquest premi es va viure amb una certa ambivalència, atesa la vinculació del seu pare amb l’organització dels Jocs Florals de Barcelona.
Roser Matheu va tenir dos fills, Joan M. i Montserrat. Residents a Sarrià, durant la Guerra Civil es van traslladar a casa dels seus pares, a la Gran Via, i van passar el darrer any de guerra a la torre de la seva sogra, a Sant Antoni de Vilamajor, en una casa protegida pel consolat cubà.
El 1942 després de morir el seu marit, Roser Matheu i la seva vida literària va quedar trencada per «haver de pujar, sola, fill i filla». La va reprendre uns anys més tard mercè a les sessions que se celebraven al Centre lleidatà.
Dona curiosa i persistent, a més de les poesies publicades: Poesies (1921), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), destaquen els seus treballs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972) sobre Francesca Bonnemaison, Palmira Jaquetti, Montserrat Garriga i Dolors Monserdà. La meticulositat amb què treballava és palesa en la investigació que va fer sobre Monserdà –conservada a la Biblioteca de Catalunya- i l’afer amb l’editorial Selecta, que n’havia de publicar les Obres Completes i després d’anys de fer i refer pròlegs, entre 1948 i 1972, es va quedar en l’edició de La Fabricanta amb una introducció de Roser Matheu.
Va morir a Barcelona el 24 de desembre de 1985.
20 cm.
20 cm.
20 cm.
(Barcelona, «Col·lecció Torrell de Reus», Arca, 1949) [90] .
25 cm [Separata: Miscel·lània poètica].
Assaig:
Vida i obra de Francesc>24 cm.
La vida i l'art de Palmira Jaquetti].
Bohigas, Pere(1982). «A manera de pòrtic», dins DDAA Miscel·lània poètica: A. Pomés, A. Torras, R. Matheu. Barcelona: Rafael Dalmau, p. 169-171.
Bofill i Ferro, Jaume(1986). Poetes catalans moderns. Barcelona: Columna.
la Ciutat de Barcelona].
Manent, Albert: Roser Matheu. Entre la cultura del vuit-cents i la del nou-cents [entrevista]. Barcelona:Serra d'Or, núm. 282, març 1983, p. 23-29.
Biografia n.46 per M. Carme Mas Morillas
2010-10-04 11:58:42