Sança Eiximenis de Cabrera i de Prades

Biografia

Trobem citada per primera vegada a Sança Ximenis l’any 1397, en el testament de la seva mare. Erafilla de Timbor de Prades -filla del comte Joan de Prades i de Sança Ximenis d’Arenós. El seu pare va ser Bernat IV, vescomte de Cabrera i de Bas, comte de Mòdica - fill de Margarida de Foix i de Bernat de Cabrera. El seu besavi patern va ser el conseller de Pere III que fou condemnat a mort el 1364. Ella va rebre el nom de la seva àvia materna, a qui Eiximenis va dedicar Lo Llibre de les dones.

La van casar per poders en plena campanya de Sardenya, l’any 1408, amb Arquimbal de Grailly i de Foix; va ser dotada amb 16.000 florins d’or. El seu marit va morir tràgicament l’any1419. Arquimbal acompanyà el duc Joan de Borgonya a Monterreau per pactar una treva amb el futur Carles VII de França; però van ser traïts i assassinats. Aquest fet va tenir terribles conseqüències polítiques; però també foren dures les conseqüències personals per Sança Ximenis, que restava vídua amb dues filles petites, Isabel i Joana.

Va ser durant molts anys de la seva llarga vida una vídua activa. Va haver de pletejar per recuperar el seu dot, que mai no va recuperar del tot, i les seves filles, que van restar en poder del seu cunyat. La documentem vivint a Barcelona el 1431, quan li fou cedida, per 300 florins, la capella de les santes Clara i Caterina de la catedral, on va feresculpir un sumptuós sepulcre i hi va fer pintar un retaule dedicat a les santes. Recordem: aquesta dona era promotora d’obres d’art.

A més, Sança Ximenis va ser una senyora feudal. Ocupava des del 1439 la senyoria banal de la vall d’Osor, tenia sota el seu domini seixanta-tres masos i les mines, anava personalment a cobrar els censos i a impartir justícia. Aquests drets li foren sostrets per Verntallat en connivència amb el rei Joan II, tot i que la família Cabrera feu costat al bàndol realista durant la guerra civil. A més a més, aquesta dama realitzava treballs de filatura amb les seves pròpies mans. Era un dona lletradaque portava la seva comptabilitat, llegia el Llibre d’Hores i escrivia cartes.

Sança Ximenis va testar el dia 1 de febrer de1471. El seu administrador, el clergue Joan Font de Borrell, protegit seu, oriünd d’un mas d’Osor, ens diu que el 17 de juliol de 1472 caigué malalta i restà postrada al llit fins el dia de la seva mort, el 25 de novembre de 1474. Va ser soterrada a la catedral de Barcelona, a la capella que ella havia fundat, com havia disposat. Morí molt vella i gairebé arruïnada, nomenà hereus l’Hospital i la Pia Almoina de Barcelona i repartí els seus mobles entre institucions i persones de la seva confiança, amb lavoluntat expressa que els que portessin el seu escut no es poguessin vendre, sinó que abans fossin cremats.

Referències bibliogràfiques

Vinyoles, Teresa (2003-2004). «Unes cartes de dones del segle XV, notes sobre la crisi feudal». En: Acta mediaevalia 25, p. 445-460.

Vinyoles, Teresa (2004). «Treballs en relació i sabers de les dones». En: Duoda. La diferència de ser dona. Recerca i ensenyament de la Historia. Barcelona, Edicions UB.

«La cotidianidad escrita por una mujer del siglo XV». En:González de la Peña, María del Val (coord.). Mujer y cultura escrita, del mito silo XXI. Gijón: Trea, p. 117-130.

Vinyoles, Teresa (2008). «Encuentros con una dama del siglo XV: Sança Ximenis de Cabrera». En:Vidas de mujeres del Renacimiento. Barcelona:Publicacions i Edicions UB, p. 87-101.

Referències audiovisuals

Barcelona, Fundación Noguera, 1992.

Arxiu de la Catedral de Barcelona, Marmesories de la Pia Almoina.

Referències gràfiques

Font: http://www.ub.es/duoda/diferencia/figuras/grandes/1507.jpg[Consulta: 27/02/2010].

Biografia n.462 per Teresa Vinyoles Vidal
2010-09-28 15:00:29