Valençona, de Xilvella
muller de Ramon Muntaner
| Naixement | València Horta 1285 (circa) |
| Defunció | València Horta 1340 (circa) |
| Condició | Camperola, Propietària |
| Ocupacions | Camperola, propietària |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments |
| Naixement | València Horta 1285 (circa) |
| Defunció | València Horta 1340 (circa) |
| Condició | Camperola, Propietària |
| Ocupacions | Camperola, propietària |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments |
Valençona era la pubilla de l’alqueria de Xilvella a l‘Horta de València i procedia d’una família camperola benestant. L'any 1299, amb14 anys,la van prometre a Ramon Muntaner. La família de Muntaner havia emigrat a València després de la destrucció de Peralada l’any 1285. El noi era lletrat i procedia d’una família que havia estat rellevant a la vila empordanesa, però no pas noble; es va enrolar com a soldat de fortuna, i deixà a València la jove promesa. Va estar al servei dels reis del casal d’Aragó a Menorca,Sicília i Grècia entre altres destinacions.
Valençona va ser doncs la noia que espera pacientment el retorn del promès, que finalment, després de nombroses batalles i aventures per la Mediterrània, va retornar per casar-se amb ella, i amb una brillant ascens polític.
Ramon Muntaner feia més de deu anys que anava pel món. Arribava a Sicília, després de tornar de la campanya de Grècia, per demanar llicència al rei Frederic: «que jo pogués anara les parts de Catalunyae prendre ma mullerque havia afermada, fadrina,en la ciutat de València bé havia deu anys». Va preparar curosament el seu retorn, havia armat una nau amb cent remers i havia comprat l’aixovar pel casament; però el rei li manà que es fes càrrec del comandament de l'illa de Djerba que es trobava en una difícil situació.
Muntaner va estar-se a Djerba durant dos anys. Llavors va emprendre viatge per anar-se a casar. Era l’any 1311, ell tenia quaranta-sis anys, ella en tindria uns vint menys. Es van estar a Xilvella només vint-i-tres dies,després van embarcar cap a Djerba, on van fer una gran festa per ells i visqueren en pau duranttres anys; allà nasqueren els seus dos fills, Macari i Marti.
Però la guerra continuava i Djerba estava a punt de ser atacada per Robert d’Anjou; llavors el rei Fredericli va manar que fes marxar del castell les dones i els nens. Muntaner va llogar una nau i hi va fer embarcar la seva muller i els dos fills. Imaginem el viatge de tornada de Valençona, més d’un mes en una galera en un llanguíssim peregrinar pels ports de cabotatge del nord d’Àfrica i de la costa peninsular fins arribar a València amb els seus fills tant petits i prenyada de cinc mesos. Poc després, Valençona, tingué una nena, Caterina.
El seu marit va retornar al cap d’un parell d’anys, si bé anava i venia de diverses missions. Just a l’alqueria de Xilvella Ramon Muntaner situa la visióque el mogué aescriure. Ens diu que, en somnis, va veure un home vestit de blanc que l’empeny a redactar la crònica i que abans de desaparèixer,el va senyar i el va beneir a ell, a la muller i als fills. Va ser doncs al costat de Valençona que va trobar la pau suficient per recordar i escriure. Crec que amb aquesta benedicció el cronista reconeixia en certa manera el paper de la seva dona,silenciosa, esperant, parint, i estant al seu costatquan començà a redactar la crònica. Éscom si ella i l’horta li donessin la pau d’esperit suficient per escriure. Però, sempre inquiet, va tornar a marxar imorí aEivissa l’any 1332. De Valençona, no en sabem res més.
Biografia n.465 per Teresa Vinyoles Vidal
2010-09-28 15:31:27