Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 470

Isabel, d'Aragó

Santa Isabel de Portugal

Naixement(Saragossa)
Saragossa
1270 (circa)
Defunció(Estremoz)
Portugal
Juliol de 1336
Relacions familiars:Filla de Pere II d'Aragó i Constança de Sicília. Casada amb Dionis I de Portugal.
CondicióReina
OcupacionsReina de Portugal. Santa
Condició jurídico-étnicaCasada
Vídua
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsOrde de Santa Clara (OSC)
Monestir de Santa Clara de Coimbra (Portugal)
Llocs de vinculació

Biografia

«Vivo vida muyto amargosa»; Isabel es va refugiar de les contínues tensions familiars i polítiques en les què vivia, en l’espiritualitat i la vida interior. Seguint el corrent espiritual arrelat a les cases reials d’Aragó, Sicília, Mallorca i Nàpols s’inclinà pel corrent franciscà.

Va dur a terme una tasca pacificadora per la seva intervenció decidida en els assumptes de govern. Així, gràcies a la seva constant i discreta intervenció, va contribuir a reconciliar Portugal amb el Papa, reconciliació que es va confirmar amb la signatura d'un Concordat i amb la fundació de la Universitat de Coimbra. També va intentar fiançar la pau amb el regne de Castella amb el matrimoni creuat dels seus fills amb els fills dels reis castellans, després d'entrevistar-se personalment amb la reina Maria de Molina, mitjançant una intervenció eficaç per als interessos d'ambdós regnes. La tasca més difícil, però, va ser sens dubte la de mitjancera en els enfrontaments, armats fins i tot, entre el seu marit i el seu fill. Les cròniques la situen, a genolls, enmig del camp de batalla on s’aprestaven a enfrontar-se Dionís i Alfons, almenys tres cops; es conserven algunes de les cartes que els adreçà on suplicava, demanava i, finalment, exigia que deposessin les armes i negociessin la pau: «No permeteu que es vessi sang de la vostra generació que va estar en les meves entranyes. Feu que les vostres armes s’aturin o llavors veureu com de seguida em moro. Si no ho feu, aniré a postrar-me davant vós i de l'infant, com la lleona en el part si algú s'aproxima als cadells...»

Isabel va morir a Estremoz el 4 de juliol de l’any 1336 on s’havia adreçat amb voluntat pacificadora, un cop més, per intervenir en el conflicte que enfrontava el seu fill Alfons i el seu nét Alfonso XI de Castella. Va ser enterrada al monestir de Santa Clara de Coimbra i la seva tomba va ser lloc de devoció popular des del primer moment. Fou canonitzada l’any 1625 pel papa Urbà VIII.


Referències bibliogràfiques

Borges Coelho, António (1993). «O tempo e os homens: séculos XII-XIV». En: Medina, Joao (dir). Historia de Portugal. Amadora: EDICLUBE.

Domenge, J.; Molina, A. (2009). «Les nobles i riques orfenes d'Isabel de Portugal. Orfebreries de la reina santa». En: Catàleg de l'exposició: Princeses de terres llunyanes, Catalunya i Hongria a l'Edat Mitjana. Barcelona.

Olivar, Rafael (1949). Bodas reales de Aragón con Castilla, Navarra y Portugal. Barcelona.

Sousa, Antonio Caetano (1946-55). Historia genealogica da Casa Real Portugueza. Coimbra: Atlàntida.


Referències gràfiques

http://www.ubiobio.cl/galeria/jgil/jgil.htm[Consulta: 27/02/2010].

é.


Biografia n.470 per Elena Cantarell Barella
2010-09-28 13:54:41

Tornar Inici