Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 500

Ángela Margarida Prat

Mare Àngela Serafina

NaixementManresa
Bages
Octubre de 1543
DefuncióBarcelona
Barcelonès
Desembre de 1608
Relacions familiars:Filla de Maties i de Coloma Prat.
CondicióObrera, Priora
OcupacionsFundadora de les clarisses caputxines, mística
Condició jurídico-étnicaVídua
Casada
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsOrde de les Clarisses Caputxines (OSC Cap.)

Llocs de vinculació

Biografia

Àngela Margarida, filla de Maties i Coloma Prat, uns humils pagesos de Manresa, fou la gran de sis germans.Orfes de marecap al 1557, el segon matrimoni del pare va obligar els germans a sortir a buscar feina fora de casa. Àngelaanà Barcelona a treballar com a minyona ala casa del comerciant Salvador Molins, cosint i brodant. Ja aleshores la noia sentia vocació per la vida religiosa, a semblança de la seva padrina, Sor Àngela Ricart, però tant la seva família com els seus amos s'hi oposaren i la van prometre en matrimoni amb el mestre sastre Francesc Serafí. El casament se celebrà el 15 de maig de 1575, quan la núvia comptava trenta-dos anys d'edat. El matrimoni va durar set anys en total, peròel seu marit fou un home dissolut i jugador, que la va maltractar en tots els sentits. La parella va tenir tres fills, nascuts el 1576 i el 1581, dels quals només va sobreviure una nena, Bàrbara. El pare va morir el 15 de setembre de 1582.

Vídua i amb una filla al seu càrrec, Àngela Serafina tornà a Manresa on residí entre 1582 i 1588, obrint una costura de noies al carrer d'en Sobrerroca, a la casa d'Elionor de Peguera, on s'ensenyava a cosir i brodar, i duent una vida de pregària i penitència. En aquest temps pogué reprendre les seves aspiracions religioses, visitant malalt i pobres, dedicant-se a l'oraciói visitant esglésies, especialment la dels caputxins. El seu misticisme començà a manifestar-se en forma d'èxtasis, que arribaren al coneixement de molta gent i arribà a ser denunciada com a farsant davant la Inquisició. La seva espiritualitat s'identificà amb la de la reforma caputxina i decidí fundar una comunitat de religioses caputxines a Barcelona. Els preparatius de la fundació exigiren que, ja amb gairebé cinquanta anys, aprengués a llegir i escriure.

El 1586, amb la protecció del bisbe Dimes Loris i sota la direcció de Diego Pérez de Valdivia,començà a Barcelona una nova experiència en comunitat seguint la regla més estricta de Santa Clara. Àngela va mantenir una profunda relació espiritual amb eminents personalitats de la vida religiosa i contemplativa del seu temps, com el carmelita Josep Serrano, el jesuïta Pere Gil, el teòleg Francesc Broquetes, l'ermità Martí Garcia oel llec framenorPere del Campo.

Mentrestant la seva filla Bàrbara havia professat com a clarissa al monestir de Santa Isabel de Barcelona l'any 1591, prenent el nom de sor Estefania.

Àngela Margarida ingressà en la Tercera Orde de Sant Francesc el 1593. Després d'un temps de formació, la fundació caputxina s'inicià el maig de 1599, amb l'autorització del nunci Camilo Gaetani. El 6 de juliol es beneí el nou monestir, anomenat de Santa Margarida, per la reina Margarida d'Àustria, esposa de Felip III, que recolzà la fundació juntament amb la marquesa de Montesclaros.

El 7 d'agost de 1602 Àngela professà com a clarissa caputxina, i el 12 d'agost, festivitat de Santa Clara, va rebre com abadessa les primeres novícies, en una cerimònia presidida pel bisbe Alfons Coloma. L'any 1604 es rebia l'aprovació pontifícia del Papa Climent VIII.

La Mare Serafina va morirla vigília de Nadal de 1608. El seu procés de beatificació s'inicià vers 1665, però va quedar deturat com a "causa històrica", en part per raons polítiques, però sobretot a causa de les guerres i torbacions que patí Catalunya des del segle XVII.


Referències bibliogràfiques

Iriarte, Lázaro (1984). Venerable Ángela Margarita Serafina. Barcelona: Monasterio de Santa Margarita.

Serra de Manresa, Valentí  (2002). Les Clarisses-Caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya.


Referències gràfiques

Retrat situat a la galeria de manresans iI·lustres de l'Ajuntament de Manresa. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngela_Margarida_Prat [Consulta: 24/02/2010].


Biografia n.500 per Mercè Gras Casanovas
2010-09-24 14:22:37

Tornar Inici