Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 5002

Pepita Inglès

Naixement(Cartagena)
1910 (circa)
Defunció1937
Relacions familiars:Quan marxa al Front d'Aragó deixa els dos fills que té amb la família a Barcelona; hi marxa amb el seu company.
CondicióObrera
OcupacionsMiliciana
Condició jurídico-étnicaAmistançada
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsConfederació Nacional del Treball (CNT)
Columna Durruti
Llocs de vinculació

Biografia

Pepita Inglés va néixer a Cartagena i, amb els seus pares, de molt petiteta emigrà a Barcelona. No va poder assistir quasi a l'escola i va completar la seva formació de forma autodidacta.

El 19 de juliol participa en els combats als carrers de Barcelona i el 24, amb el seu company surt amb la Columna Durruti cap al Front d'Aragó. Marxa amb altres dones com Palmira Jul, Azucena Haro i Emiliana Morin, companya de Durruti, i moltres altres els noms de les quals han quedat en l'anonimat.

Freqüentarà i farà amistat amb la secretària de Durruti, Pilar Balduque, mecanògrafa de la caserna general i de la Columna. Balduque segueix al seu lloc fins a la descomposició de la columna i la militarització obligatòria, en què aprofiten per desmobilitzar les dones després d'haver estat un any al front de guerra (juliol, 1937). Balduque serà substituïda per un capità, però anirà fins a Monegrillos i es reincorporarà al front de la 119 de Belmonte fins a 1939.

Tot i els bombardejos dels franquistes, Pepita decideix no tornar a Barcelona, malgrat l'oferta quees fa a les dones de tornar. Va formar part de la presa de Pina d'Ebre, on va morir el seu company. Ella es va incorporar al servei de tancs i va conduirdiversos vehicles blindats sorgits dels tallers de la metal·lúrgia de Barcelona.

Va prendre part a la presa de Perdiguera, els Montes de Villafría i els Montes de Vaca. Va lluitar a Quinto, en una lluita des del 19 de novembre de 1936 fins l'agost de 1937, en què va ser pres pels republicans. També va participar a l'atac de la presa de l'ermita de Santa Quitèria a la Serra d'Alcubierre, prop de Tardienta.

Va morir en una emboscada dels franquistes. Fou detinguda i, desarmada, en previsió de les tortures a les quals seria sotmesa abans de morir i davant la impossibilitat d'un rescat, un milicià es féu explotar amb una bomba i moriren tots.

Referències bibliogràfiques

Iturbe, Lola (1974). La mujer en la lucha social. La guerra civil de España. Mèxic: Editores Mexicanos Unidos SA.

Biografia n.5002 per Dolors Marin Silvestre
2010-10-02 20:05:12

Tornar Inici