| Naixement | (Mallén) Setembre de 1896 |
| Defunció | Barcelonès Novembre de 1973 |
| Relacions familiars: | El pare fou alcalde del partit Radical Republicà al seu poble d'origen (Mallén) a l'Aragó, d'on han d'emigrar a Catalunya (1908) a causa de les pressions dels cacics locals. |
| Condició | Filadora |
| Ocupacions | Militant d'ERC, regidora municipal |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) |
| Llocs de vinculació |
Justa Goicoechea va néixer a Mallén, a la comarca de les Cinco Villas de l'Aragó. Van emigrar a Catalunya al 1908 i es van establir a la zona de la Mare de Déu del Port, on el pare treballa de pesador a la pedrera del Clot de Can Tunis, a Montjuïc.
Justa havia assistit a l'escola del poble fins als 11 anys i la seva formació posterior fou totalment autodidacta. Al 1915 va entrar a treballar al sector tèxtil, un ofici que no deixaria fins a la seva jubilació el 1956 i que va simultanejar sempre amb la seva militància i el compromís polític, fins i tot quan fou regidora municipal.
Ja al 1931, es va adherir a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) on va lluitar pel sufragi femení i per la incorporació de les seves companyes a la vida política. Va ser l’única dona del seu partit que es va presentar en la candidatura d'aquest en les eleccions municipals de gener de 1934. Van guanyar per majoria absoluta davant la candidatura de la Lliga. Justa Goicoechea fou la primera dona regidora a l'Hospitalet de Llobregat i la primera d'ERC que hagi estat documentada fins a l'actualitat.
En aquets anys va començar la seva activitat com a redactora en revistes locals nacionalistes.
Arran dels fets d'octubre de 1934, els ajuntaments catalans van ser dissolts i molts dels seus alcaldes i regidors empresonats. La normalitat tornarà amb les legislatives del mes de febrer de 1936, en què la Generalitat és restablerta i amb ella els ajuntaments electes de tot el país. Justa va tornar a l'Ajuntament on és fins al 31 d'octubre de 1936, en què, ja en plena guerra, es constitueixen nous ajuntaments per decret.
Aquesta militància li costarà tres anys d'estada a la presó de les Corts de Barcelona, en què està en espera de judici. A la fi serà absolta sense càrrecs, però està en llibertat condicional i li va ser prohibit treballar fins a 1943, en què va tornar al sector tèxtil.
Ja jubilada, va limitar la seva activitat al Casal d'Avis de Santa Eulàlia on era molt estimada i respectada i on seguia vivint al carrer Pareto.
«Justa Goicoechea» (1999). En: Esquerra Nacional, (març-abril 1999). Barcelona.
27/02/2010]
Biografia n.5011 per Dolors Marin Silvestre
2010-10-12 20:27:13