Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 518

Constança, de Barcelona

Naixement1180 (circa)
DefuncióItàlia
Juny de 1222
Relacions familiars:Filla d'Alfons el Trobador i Sança de Castella. Casada en primeres núpcies amb Eimeric I d'Hongria i en segones núpcies amb Frederic II de Sicília, emperador romanogermànic. Mare de dos fills: Ladislau III d'Hongria i Enric, duc de Suàbia.
CondicióReina
OcupacionsReina d'Hongria; reina de Sicília; emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic
Condició jurídico-étnicaCasada
Vídua
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

No sabem del cert la data de naixement de Constança però podem situar-la en la dècada de 1170-1180 (Szabados, 2009). Nogensmenys, alguns cronistes la situaren en dates posteriors probablement per minimitzar la diferència d’edat amb el seu segon marit, Frederic II de Sicília. Filla d’Alfons I de Catalunya i II d’Aragó, dit el Trobador, i de Sança de Castella germana, per tant, del rei Pere el Catòlic. Es va casar amb el rei Eimeric I d’Hongria cap al 1196. Desconeixem la data exacta d’aquest matrimoni, tot iqueun document de la reina Sança, datat a l’octubre de 1196,fa referència a la seva filla Constança com a reina d’Hongria. Aquest enllaç sense precedents entre membres de dos casals tan allunyats físicament té les seves arrels en les polítiques d’aliances de la Europa del segle XII. Efectivament, la Corona d’Aragó i Hongria, tot i que distants geogràficament eren políticament molt properes: totes dues partidàries de la Santa Seu i totes dues considerant-se regions fronteres de la cristiandat occidental. En el seu contracte matrimonial es pactava que si, un cop vídua, Constança romania a Hongria,rebria dos comtats amb les seves rendes. Si, per contra,marxava del país, rebria 12.000 marcs. Constança no va restar a Hongria, després de la mort sobtada del seu marit l’any 1204. La seva situació i la del seu fill de 5 anys corria perill, ja que tot i que Eimeric havia fet coronar en vida seva el seu fill com a Ladislau III, el seu germà Andreu va prendre el poder i Constança va haver de fugir amb el seu fill cap a Àustria. Poc després, Ladislau moria sobtadament i Constança tornà a Aragó, al monestir de Sigena, on la seva mare, la reina vídua Sança n'era abadessa.

L’any 1208, va tornar a entrar en el joc de la política internacional per via matrimonial. Aquest cop es casà amb el joveFrederic II de Sicília, nascut l’any 1194 i posteriorment nomenatemperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta unió va ser propiciada pel papa Innocenci III, tutor de Frederic, que pensava d’aquesta manera protegir-lo de les ambicions i interessos que l’envoltaven. D’aquest matrimoni nasqué un fill Enric VII d'Alemanya, duc de Suàbia. Contança, que des del seu segon matrimoni vivia a Sicília, va morir a Catània el 23 de juny de 1222, on va ser enterrada amb joies i una corona funerària d’estil bizantí.


Referències bibliogràfiques

». En: Catàleg de l’exposició Princeses de terres llunyanes: Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Referències gràfiques

Sepulcre de Constança de Barcelona a Palerm (Itàlia). Font: http://vacani.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/cuyas&CISOPTR=6494&CISOBOX=1&REC=3[Consulta: 27/02/2010].


Biografia n.518 per Elena Cantarell Barella
2010-09-27 14:15:12

Tornar Inici