Maria, de Montpeller

Biografia

la família Comné va ser destronada, ni familiars, per la manca d’un hereu, i que les desavinences entre la parella anaven en augment donada la gran diferència cultural que hi havia entre els dos, Guillem decidí repudiar la seva dona, l'acusà d’adulteri i la va fer tancar en un monestir. Poc després Guillem es casà de nou amb una noble castellana anomenada Agnès i tingueren vuit fills entre nois i noies.

El 1191 Guillem casà la seva filla amb Barral, vescomte de Marsella. Donada l’avançada edat del vescomte, Maria quedà vídua aviat i hagué de retornar a casa seva. Poc després, el senyor de Montpeller la tornava a casar amb Bernat IV de Cominges. D’aquest matrimoni nasqueren dues noies: Mafalda i Peronella. L’any 1201, Bernat expulsà Maria de les seves terres, qui retornà altre cop a casa de Guillem VIII sense les filles. Guillem encara estava intentant l’anul·lació del seu matrimoni amb Eudòxia i veié molt malament el retorn de la filla gran. Malalt, feu testament i deixà tots els drets al fill gran del segon matrimoni, Guillem IX. Aquest fou proclamat senyor de Montpeller a la mort del seu pare i jurà fidelitat al bisbe de Magalona.

Tanmateix, el 1204, la ciutat de Montpeller es revoltà, foragità el jove vescomte i entronitzà Maria. Poc després aquesta es casà amb Pere I d’Aragó. Maria, com a dot, aportà la senyoria de Montpeller, que poc després fou obligada a renunciar a favor del seu marit. Pere I donà en casament la primera filla, Sança, que nasqué del matrimoni al fill del comte de Tolosa, i la dotà amb Montpeller malgrat el rebuig de paraula i per escrit de Maria. Ella no volia que la separessin de la filla i no acceptava que la dotessin amb les seves terres i proclamà que havia estat obligada pel seu marit a donar el seu consentiment. Pere, que veia les grans dificultats que li comportava el matrimoni amb Maria pel gran suport que la ciutat oferia a aquesta en tot moment, decidí demanar la nul·litat matrimonial i casar-se amb Maria de Montferrat, filla del rei de Jerusalem.

Tot i les tenses relacions entre els dos cònjuges tingueren un hereu, el futur Jaume I. L’any següent Maria va fer testament a favor del seu fill, va determinar allunyar-lo del seu pare, i feu que els Templers l’emparessin en cas de la seva mort. En obediència al papa, Pere I pactà amb Simó de Montfort per lluitar contra els albigesos. En el pacte entrà el casament del nadó amb la filla de Simó, que també li cedia la senyoria de Montpeller. Davant les cartes del papa Innocenci III, Maria decidí marxà a Roma per defensar els seus drets sobre Montpeller i la legitimitat del seu fill. Innocenci III va reconèixer el casament de Guillem VIII de Montpeller amb Eudòxia com a vàlid i per tant també reconeixia els drets de Maria sobre dita ciutat, així com també donava per vàlid el seu casament amb Pere I.

Donada la seva feble salut Maria morí en aquesta ciutat a finals del 1213 quan tenia uns 33 anys, després de redactar un últim testament on deixava tots els seus béns a Jaume I.

Referències bibliogràfiques

Barcelona: Imp. J. Oliveres y Monmany.

Reinas medievales en los reinos hispánicos. Madrid: La Esfera de los Libros.

Crònica o Llibre dels Feits. Barcelona: Barcino.

Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

Referències gràfiques

Maria de Montpeller amb el seu espòs Pere I d'Aragó. Font: http://1.bp.blogspot.com/_7eR4PTrfopQ/S0JK_VJnepI/AAAAAAAAAic/uDxDyuVch0M/s320/jaume_I_concepcion.jpg[Consulta: 28/02/2010].

Biografia n.532 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-09-28 14:14:49