Oria, d'Entença

Biografia

em de destacar especialment a Teresa, esposa d’Alfons II, mare de Pere el Cerimoniós (s. XIV). Menys coneguda és Òria, de qui parlarem tot seguit.

el 1164. Gombau era pare de quatre filles i va practicar una hàbil política matrimonial: mentre la pubilla Guillema heretava el senyoriu, casava a Òria amb el comte Arnau Mir de Pallars Jussà i a Jussiana amb el comte Hug III d’Empúries.

El comte Arnau Mir iGombau d’Entença actuaren com a testimonis en el compromís matrimonial de Ramon Berenguer IV, el qual significaria la unió de Catalunya i Aragó.

heretà el comtat sota la tutoria de la seva àvia Ória.

Igual que ho havia fet el marit, el fill confiava en ella i en el seu bon criteri i deixà la filla sota el poder, la guarda i la custòdia de la seva mare, la comtessa de Pallars. Ella emprenia la tasca de protegir i d’educar la nena. Pocs mesos després de la mort del seu fill, Òria es retirava amb la seva néta al monestir cistercenc de Santa Maria de Casbas (Osca), que havia fundat l’any 1173. Allà dictà el seu testament(1178), segons el qual deixava la major part de les seves terres a la néta Valença, si bé fins que no complís vuit anys estarien sota el domini de les monges de Casbas, que eren les qui haurien s’educar la petita comtessa quan ella morís.

És molt interessant la presència de serfs musulmans, anomenats xarics en el testament, procedents de les terres recent ocupades, que Òria atorga per treballar a diverses heretats.

en els seus dominis.

Referències bibliogràfiques

Aurell, Martí (1998). Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Omega.

vol. XVI (Ribagorça).

Valls i Taberner, Ferran (1961). ». En:Obres Selectes, vol. IV. Madrid-Barcelona: CSIC,p. 125-205.

Referències audiovisuals

Liber Feudorum Maior, doc.143 i144.

Ubieto, Agustín (1966). Documentos de Casbas. Valencia: Anubar.

Biografia n.535 per Teresa Vinyoles Vidal
2010-06-15 19:26:30