Valença de Tost
| Naixement | s. xi |
| Defunció | Pallars Jussà s. xi |
| Condició | Comtessa |
| Ocupacions | Comtessa de Pallars Jussà |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
| Naixement | s. xi |
| Defunció | Pallars Jussà s. xi |
| Condició | Comtessa |
| Ocupacions | Comtessa de Pallars Jussà |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Valença de Tost, filla d’Arnau Mir de Tost i d’Arsenda d’Àger, apareix per primer cop a la documentació l’any 1055 amb motiu del seu matrimoni amb el comte Ramon V de Pallars Jussà. No sabem res, doncs, de l’etapa anterior de la seva vida. Aquest matrimoni dóna lloc a la redacció de cinc documents diferents. Els tres primers, datats el 2 de setembre de 1055, constitueixen el dot i les garanties addicionals a aquest que li constitueix el comte. Valença rep la dècima marital i a més Ramon V empenyora els pobles i castells de Llimiana, Mur, Areny i Montaissell a favor de la seva esposa i dels pares d’aquesta, Arnau Mir de Tost i Arsenda. També els ven Llimiana, Mur i Orcau, castells que un any més tard, curiosament, donarà a la seva dona Valença. En efecte, el 26 d’octubre de 1056, Ramon de Pallars signa dos documents mitjançant els quals dóna a la seva esposa una sèrie de castells, fent ús de la prerrogativa prevista per la llei goda que permetia fer donacions a l’esposa, si es desitjava, un cop transcorregut el primer any de matrimoni.
Valença aportava a aquest matrimoni molt més que diners, en un moment en què el comtat de Pallars Jussà es trobava ofegat per les ofensives i agressions d’Artal I de Pallars Sobirà des del nord i del comtat d’Urgell des del sud. Aquesta unió significava per Ramon V la pau i el control sobre els territoris governats per Arnau Mir de Tost: la vall d’Àger i la Conca de Tremp.
Valença apareix al costat del seu marit signant documents de gestió i administració del territori i, sobretot, en les fundacions i donacions pietoses que es van fer durant el seu govern, entre les quals destaca la fundació de la canònica de Mur, dotada molt generosament i fundada per desterrar adequadament la ignorància.
Aurell, Martin. (1995). Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213). París: Publications de la Sorbonne.
Miquel Rosell, F. (1945-1947). Liber Feudorum Maior : cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
(1984-1998). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Biografia n.538 per Elena Cantarell Barella
2010-09-28 15:11:10