Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 571

Maria del Socors Antònia Gavaldà Simó

Maria Antònia de l'Esperit Sant

NaixementReus
Baix Camp
Juny de 1699
DefuncióReus
Baix Camp
Abril de 1723
Relacions familiars:Filla d'Antoni Gavaldà Baldrich i de Maria Simó Miró, de Reus.
CondicióMonja
OcupacionsReligiosa
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsOrde de les Carmelites Descalces (OCD)

Llocs de vinculació

Biografia

Maria del Socors Antònia Gavaldà nasqué en el si d'una família benestant de Reus, on el pare, com l'avi patern, exercí la medicina. Antoni Gavaldà Baldrich va prendre part activa en el govern municipal de Reus, on desenvolupà el càrrec de secretari municipal i fou proposat per a primer regidor el 1722.També acabaria sent elmetge de la comunitat de religioses carmelites descalces de Reus, convent on havia ingressat una germana seva, amb el nom de Maria Teresa de Sant Josep, que al llarg dels seus 82 anys de vida fou priora del convent durant cinc triennis.

La relació professional del pare amb les religioses carmelites i l'existència d'una tia que n'era la priora devien afavorir l'ingrés de la jove, als disset anys, en el Carmel descalç reusenc, on professà el 25 de setembre de 1717.

Entre 1722-1723 va mantenir correspondència amb el seu director espiritual, Francesc de Jesús Maria, Arajo i Espernay, des de 1721 prior del convent del carmelites descalços de Barcelona. En tot cas sembla que la seva relació fou més que res epistolar, ja que el frare només va estar destinat a Reus entre 1709-1712, període en el qual segurament sí coneixeria la seva tia. Possiblement hi entrés en relacióper haver estat un religiós de la confiança de la seva tia priora, a qui aquesta podia encomanar que vetllés per la confusa problemàtica espiritual de la neboda. Cal apuntar, a més, que a aquestfrareera germà d'una carmelita descalça de Vic ja aleshores amb fama de mística, Maria Alberta de sant Domènec, coneguda també per les seves cartes amb l'ermità montserratí fra Josep de sant Benet o de les Llànties.

Enles seves cartesrefereix al seu director espiritual els seus malestars físics i espirituals, les seves temptacions i escrúpols, així com les seves experiències místiques.En el breu resum de les seves virtuds es passa delicadament per sobre del tema de les seves visions: «Otros trabajos padeció por medio de criaturas hasta amenazarla de ser acusada por la Inquisición, que era muy imaginativa. Los trabajos interiores que esta alma padeció fueron muchos».

Morí prematurament als 24 anys, el 21 d'abril de 1723.


Obra

Epistolari format per les vint-i-tres cartes adreçades al seu director espiritual, el carmelita descalç Francesc de Jesús Maria. Aquestes cartes han estat editades per Gabriel Beltran Larroya (1990).


Referències bibliogràfiques

Beltran Larroya, Gabriel (ed.) (1990). Carmelitas descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica: 1588-1988. Roma: Monumenta Historica Carmeli Teresiani, p. 385-397.


Referències audiovisuals

Arxiu de les carmelites descalces de Terrassa, Escritos de la hermana Maria Antonia del espíritu santo, carmelita descalza de Reus. Ms. 60. Existeix una còpia del manuscrit a l'Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears de Barcelona.

El manuscrit conté: la transcripció de les 23 cartes de Maria Antònia; dues cartes del seu director espiritual, Francesc de Jesús Maria adreçades afra Antoni de Santa Teresa, referents a la religiosa; un Breve resumen de las virtudes de la Madre Antonia del Espíritu Santo; el Sermónen la profesión y velo de la Hermana...; i els Villancicos que se cantaron ... el dia 25 de setiembre de 1717 a la profesión y velo.


Biografia n.571 per Mercè Gras Casanovas
2010-10-02 18:56:04

Tornar Inici