Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 601

Maria Barrientos López

NaixementBarcelona
Març de 1883
DefuncióFrança
Agost de 1946
CondicióMúsica
OcupacionsSoprano lírica
Adscrita als moviments

Biografia

Maria Barrientos és una de les grans veus de la història musical. Cursà estudis de piano, violí i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Pellicer i Bonet (el segon també havia estat mestre de Josefina Huguet). Als nou anys havia rebut un premi per la composició d'una cantata, que avui ens demostra la seva precocitat musical. Es presentà al Teatre Líric al 1898 amb La Sonambula, de Bellini. Amb aquesta mateixa òpera es presentà oficialment al Liceu al 1900. Després d'aquest debut marxà a Itàlia i actuà a Milà, Génova i Roma, encetant-hi una extraordinària carrera de grans èxits. Al Teatro Real de Madrid va cantar durant dues temporades, i hi va representar els seus personatges preferits, Violetta, Gilda i Lucia. Arran del seu matrimoni al 1907 amb George Keen abandonà l’escena temporalment. Hi tornà el 1910 per assolir triomfs clamorosos al Covent Garden de Londres, al Teatre del Champs Elysées de París i en diverses gires per Sudamèrica: Cuba, Mèxic i Argentina. Segons Massenet era una “divina artista”, i Puccini la qualificà de “reina del cant”. Entre 1916 i 1920 fou la figura principal del Teatre Metropolitan de Nova York. La seva fama, estesa arreu del món, no li feu pas oblidar Catalunya. Cantà sovint a Barcelona, on oferí també diversos recitals de cançons catalanes amb l’Orfeó Català, i fundà a l’Escola Municipal de Música un premi anual per a l’ampliació d’estudis a l’estranger. En el seu repertori es troben obres de compositors catalans, com les Tonadillas de Granados, dedicades a Maria Barrientos. També va endinsar-se en la música antiga de la mà de Wanda Landovska, una de les clavecinistes més destacades de la època.

Maria Barrientos va ser una diva del cant i va omplir sales de tots el racons del món. La principal raó era la seva meravellosa tècnica. La seva veu cristal·lina i aguda, de soprano lleugera, li permetia fer uns sobreaguts incomparablement nets. No només arribava al fa sobreagut, sinò que a més era capaç de jugar amb el volum i la intensitat d'aquestes notes pràcticament inhumanes. I tot i que complia a la perfecció el paper de diva del cant, la seva ductilitat vocal i capacitat de virtuosisme mai la van fer caure en l’exhibicionisme, sinó que van romandre eines de la interpretació. La discografia que va enregistrar per Fonotipia i Columbia queda com a testimoni de la seva obra.


Referències bibliogràfiques

Alié, Roger (1999). “El Gran Llibre del Liceu”. Volum 12. En: Aviñoa, Xosé (dir.) Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62.

Casares, Emilio (dir.i ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.

Casares, Emilio y Torrente, Álvaro (eds) (2005). La òpera en España e Hispanoamérica. Madrid: ICCMU, Colección Música Hispana. Textos Estudios.

Hernández Girbal, Florentino (1994). Cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s.XIX y XX) Madrid: Editorial Lira.

Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles, Madrid: Acento Editorial.

Mata, Francesc Xavier i Daufí, Xavier (1988). L'ópera catalana de la A a la Z, Barcelona: col·leccionable del diari AVUI.

Sanmartí Esteban, Clara (2006). “Intèrprets de música”. En: Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo Editorial.

Vega Toscano, Anna (1995). “Compositoras españolas, una historia por contar” En: Manchado Torres, Marisa, Música y Mujeres, Género y poder. Madrid: Editorial Horas y Horas.


Referències gràfiques


Font: http://www.filarmonica.org/fotos%20archivo/Maria-Bar... [Consulta: 27/02/2010].


Biografia n.601 per Clara Sanmartí Esteban
2010-09-29 15:50:48

Tornar Inici