Biografia
Neix a Igualada el 15 de setembre de 1900. Pianista i compositora, és germana del també compositor Enric Madriguera.
Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare i als cinc anys va donar el primer concert. Al set anys va ser admesa com alumna per Enric Granados que després d’escoltar-la, l'adoptà a l’Acadèmia com a deixeble honorària. Allà estudià piano amb Frank Marshall i composició amb Mas i Serracant.
Als 11 anys donà un concert al Palau de la Música Catalana i un altre a l'Ateneo de Madrid on a la primera part interpretà obres d’autors clàssics i a la segona obra pròpia.
Als 13 anys va fer una gira per Espanya , París i Londres on va acompanyar l’Orfeó català i la cantant Maria Barrientos, al Royal Albert Hall. També va obtenir èxits als Estats Units.
, de Montevideo, on estableix el seu domicili. El matrimoni fa que abandoni la carrera de concertista.
L’any 1933 enviudà i va reprendre la seva carrera a Barcelona en un concert de l’Orquestra Pau Casals. Tres anys més tard es casà en segones núpcies amb el guitarrista Andrés Segovia.
Fa constants gires per Europa i Amèrica i l’any 1953 reapareix a Barcelona amb l'Orquestra Municipal dirigida per Toldrà.
Morì a Montevideo el 2 de novembre de 1965.
La seva producció compositiva és fonamentalment per a piano i veu i piano.
Obra
Aleluya, veu i piano. Text de l’autora.
Aplec de l’ermita, veu i piano.
La boda india, veu i piano.
Las campanas del monasterio, piano.
El canto del grillo, veu i piano.
Capvespre d’estiu, veu i piano.
Danza de brujas, piano.
Enyorant en Patufet, veu i piano.
Enyorant la meva terra, veu i piano.
Humorada, guitarra.
La niña de marfil, veu i piano.
Pastoral, veu i piano.
Le petit régiment, veu i piano.
Romancillo, veu i piano. Text de l’autora.
Se fue el día de mi corazón, veu i piano.
Serenade, piano.
Serenata aragonesa, veu i piano.
Referències bibliogràfiques
Álvarez Cañibano, Antonio (ed.) (2008). Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad media hasta la actualidad. Madrid: CDMC. Ministerio de Cultura.
Aviñoa, Xosé (dir.) (1999). Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62.
Bisbal i Sendra, M. Teresa; Miret Sole, Maria Teresa (1986). Diccionari biogràfic d’igualadins. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Casares, Emilio (dir.i ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE.
Giralt i Radigales, Jesús (dir.) (2001). Gran enciclopèdia de la música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Madriguera, Paquita (1947). Visto y oído: La estrella del Alba. Memòries. Buenos Aires: Nova.
Referències gràfiques
Caràtula d'un rotlle de pianola de Paquita Madriguera. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesca_Madriguera_i_Rodon[consulta:23/02/2010].
Biografia n.638 per Anna Bofill Levi
2010-10-04 10:52:12