Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 657

Rosa Sabater Parera

NaixementBarcelona
Barcelonès
Agost de 1929
Defunció(Madrid)
Madrid
Setembre de 1983
Relacions familiars:Filla de Josep Sabater Sus, director d'orquestra, i de la professora de cant Margarida Parera.
CondicióMúsica
OcupacionsPianista, professora de piano
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsAcadèmia Marshall (Barcelona)

Biografia

Rosa Sabater havia conegut la música des de molt petita, donat que era filla del director d’orquestra Josep Sabater, titular del Gran Teatre del Liceu, i de la professora de cant Margarida Parera. Igual que Alícia de Larrocha, estudià amb el mestre Marshall, que va ser el seu únic professor. Al 1942 es presentà per primera vegada en públic al Palau de la Música de Barcelona, on va interpretar un concert de Mozart, dirigida pel director alemany Hugo Balzer i acompanyada per l'Orquestra Ibèrica de Concerts. Poc després va actuar a Madrid per les Joventuts Musicals i va tocar Carnaval de Schumann. A partir d'aquest moment actuà a Alemanya, Suïssa, Itàlia, Anglaterra, Portugal i fou dirigida per directors de fama internacional com Kubelik, Devos, Jochum, García Asensio, Frühbeck de Burgos o Ros Marbà. Herència directa del seu mestre, Rosa Sabater interpretava amb refinament i delicada cura les composicions dels autors espanyols, els quals formaven el gruix del seu repertori.

El seu repertori incloïa també obres de Mozart, Beethoven, Bach, Schumann, Chopin, Debussy i Ravel. Concertista a nivell internacional, la seva elegància (musical i personal) ha ajudat a portar la música dels nostres compositors a les sales més prestigioses del món. Acurada tècnica, rigor històric i versatilitat d'expressió eren algunes de les lloances que més sovint es llegeixen sobre ella. La seva cultura i formació sobrepassava els límits musicals i feia d'ella una conversadora interessant i aguda. Va col·laborar en infinitat de concerts-conferències amb el crític musical Antonio Fernàndez-Cid. Arran del seu matrimoni va deslligar-se de la vida concertística durant una època, a la què va tornar uns anys després. Al 1960 va ser una de les pianistes que va participar en la commemoració del centenari del naixement d'Isaac Albèniz i el cinquantenari de la mort d'Enric Granados. També des de la càtedra de virtuosisme que va aconseguir al 1976 a la «Staatliche Hochschule für Musik» de Friburg (Alemanya) va fer una important tasca de divulgació de la música espanyola. A més de la triada Falla-Granados-Albéniz, va donar a conèixer autors més contemporanis com Mompou o Montsalvatge. Prova del seu interès per la música catalana contemporània és el disc que va enregistrar per la UNESCO al 1981, juntament amb Montserrat Caballé, «Le lied catalan du XX siècle».

Al 1983 li va ser entregada la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. La seva mort en accident aeri quan anava a donar uns concerts a Colòmbia va trasbalsar el món cultural barceloní, però els enregistraments que ens han arribat demostren la indiscutible qualitat pianística de Rosa Sabater.


Referències bibliogràfiques

Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE.

Clarà Cantó, Glòria (1984). «Recordando a Rosa Sabater». En: Monsalvat, núm.112 (gener 1984).

Colomer Pujol, Josep Maria (1984). «Una artista extraordinaria». En: Monsalvat, núm.112 (gener 1984).

Fernández-Cid, Antonio (1984). «Mis recuerdos entranables de Rosa Sabater». En:Monsalvat, núm.112 (gener 1984).

Sanmartí Esteban, Clara (2006). «Intèrprets de música». En: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del XX. Vic: Eumo.


Referències gràfiques

Escultura de Rosa Sabater i Parera al Palau de la Música (Barcelona). Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Sabater_i_Parera[Consulta: 25/02/2010].


Biografia n.657 per Clara Sanmartí Esteban
2010-09-23 19:06:22

Tornar Inici