Biografia
Rebé una educació molt acurada i dominà fins a 7 o 8 idiomes. La bona relació amb el seu pare li obrí les portes del món artístic i cultural parisenc de començament del segle XX.
La seva casa funcionà com una mena dels darrers famosos Salons: s'hi celebraren setmanalment tertúlies on assistien intel·lectuals i artistes de l'època com els seus grans amics Olga N. Sacharoff i Otto Lloyd.
Quan encara era jove, Laura Albéniz morí a Barcelona el 3 de març de 1944. Eugeni d'Ors li dedicà una glossa titulada Adiós Laura Albéniz.
Obra
Algunes obres de Laura Albéniz:
Ex-libris, Francis Coutts Esquire, 1906.
Gravat dedicat, 1906.
Ex-libris, Madeleine Lerolle, 1906.
Dibuix per a ex-libris de Madeleine Lerolle, 1906.
Retrat de noia, s.d.
Retrat de la seva germana, Enriqueta Albéniz, ca.1908-10.
Gitana. Venta Eritaña, 1914.
4 Dibuixos –col.J.Perucho-, s.d.
Ex-libris, J. Perucho.
Retrat de la seva filla Rosina, ca. 1929-30.
20 Dibuixos, anys 30.
Autoretrat, anys 30.
Retrat de la seva filla, anys 30.
Retrat de la seva filla, anys 30.
6 Postals pintades, anys 30.
Punta seca, anys 30.
Tinta sobre paper, s.d.
Dibuix, s.d.
2 Dibuixos, 1932.
Oli sobre tela, s.d.
5 Tintes, 1932.
Dibuix, 1932.
Aiguafort, s.d.
Retrat de Vicente Moya, 1936-39.
Il·lustracions:
Martínez Sierra, Gregorio, Aldea ilusoria i El pelegrino ilusionado, 1908.
D’Ací D’Allà, núm. 11 de Novembre de 1921. Barcelona: Edictora Catalana.
Marquina, Eduardo, Elegías, 1935.
Exposicions:
1906: Musée Moderne. Brussel·les.
1907: Dibuixos i escultures de Laura Albéniz i d’Ismael Smith. Galeria Josep Ribas. Barcelona.
1911: Laura Albéniz, Ismael Smith, Nestor i Marià Andreu. Fayans Català. Barcelona.
1914: Exposició Laura Albéniz. Galeries Dalmau. Barcelona.
Referències bibliogràfiques
Benezit, E.(1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ (5a edició).
Catàleg de l’exposició Laura Albéniz 1890-1944 (1993). Manresa: Sala La Plana de l’Om. Fundació Caixa Manresa.
Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc (1985). «Del Modernismo al Noucentisme (1888-1917» Història de l’Art Català. Vol. VII. Barcelona: Edicions 62.
Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.
Lewi, Elvira A (1937). «Laura Albéniz» La Dona Catalana, núm. 587 (01/01/1937), pàg. 12.
Pérez-Neu, Carmen G. (1964). Galería Universal de Pintoras. Madrid: Editora Nacional. XXV Aniversario de la Paz Española.
Perucho, Joan (1992). Els jardins de la malenconia. Barcelona: Edicions 62.
Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB.
Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art.
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>.
[Consulta: 09/09/2009].
VVAA (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.
VVAA (1969). Diccionari biogràfic. Barcelona: Alberti editor.
VVAA (2002). Allgemeines KünstlerLexion: Bio-bibliographischer index nach Berufen. München-Leipzig: Saur.
VVAA (1978) Gran Enciclopèdia Catalana (G.E.C.). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A.
núm. 2. Barcelona (26/05/1907), pàg. 6-7.
Referències gràfiques
Catàleg d'una exposició col·lectiva dels artistes Smith, Andreu i Laura Albéniz (1911). Font: http://www.josedelamano.com/pages/marianoandreubiografia.html[Consulta:22/02/2010].
Biografia n.686 per Núria Rius Vernet
2010-09-28 16:03:20